11 de setembre 2013

Diada Nacional a Barberà

Avui, com cada any, celebrem a la nostra ciutat allò que significa l'11 de setembre... Ho fem amb un programa d'activitats extens i variat, que vol expressar l'esperit cívic i unitari d'aquesta celebració. Amb motiu de l'ofrena floral, que com és tradició han protagonitzat les entitats de la ciutat, he volgut compartir unes reflexions...

La celebració de la Diada Nacional de Catalunya ens motiva, any rere any, a expressar la pertinença al nostre país. Ho fem d’una manera pública i compromesa, perquè l’11 de setembre és una oportunitat per renovar un compromís cívic, cultural i polític amb Catalunya, i per celebrar els elements que ens defineixen com a nació, amb trets distintius i diferenciadors: la llengua, la cultura, les tradicions, les nostres institucions… que són patrimoni de tots i de totes.

La Diada ha de servir també per afirmar la unitat civil, la cohesió social i el caràcter solidari del nostre poble. És un bon moment per afirmar la fraternitat que ens uneix a la resta de pobles, en un món d'interdependències creixents i sobiranies compartides. No volem oblidar els 40 anys dels fets de Xile, ni l’aniversari de Nova York, ni tampoc Síria i altres indrets amb conflictes greus.

Les dificultats de l’època en què vivim ens obliguen a fer renovats esforços per mantenir allò que defineix la nostra vida en comú i que entre tots hem aconseguit. 

Però sobretot, ens impulsen a ser valents per prendre les decisions que han de permetre garantir l’estat de benestar i els serveis públics, la recuperació econòmica i la creació dels necessaris llocs de treball que fan falta a tantes persones.

La vida dels catalans té lloc als carrers i places de les nostres viles, pobles i ciutats; a les escoles, els comerços, els tallers, les fàbriques i el camp; als centres de salut, als equipaments cívics, culturals i esportius. 

Als municipis s’hi fonamenta la cohesió social i la unitat civil del país. És des dels municipis, és des de Barberà també, que construïm, dia a dia i amb el concurs de tothom, aquest projecte compartit que és Catalunya. 

Vivim temps difícils, sí, i no volem resignar-nos a no fer-los front. També ho són perquè les legítimes i assenyades aspiracions a disposar de més autogovern no són satisfetes. 

Avui és àmpliament compartida l’opinió que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia va posar fi al model d’encaix territorial nascut amb la Constitució de 1978 i desenvolupat al llarg dels anys i per això cal cercar un nou model que ens permeti avançar. 


Catalunya ha de definir el seu futur. Els catalans i les catalanes tenim dret a decidir el país que volem. Per això cal que la voluntat clarament majoritària dels catalans sigui atesa, i, amb la necessària seguretat jurídica, es convoqui una consulta. 

Els propers temps seran decisius per als ciutadans de Catalunya i necessitarem la suma, la capacitat d’articular estratègies d’àmplia base social, la intel·ligència per consolidar ponts de diàleg entre les diferents sensibilitats i el seny que tant ens caracteritza. Perquè la força de Catalunya ha estat sempre la de la seva unitat.

Aquest onze de setembre reivindiquem de nou els nostres drets nacionals, sí; que són també els drets de tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya: el dret al treball, a l’habitatge, a la salut, a la protecció social, a l’educació... i, si em permeteu, el dret a una qualitat de vida òptima.

No hi ha una sola manera de servir al país, és clar. Però sí un sol objectiu que a tots ens aplega: millorar la vida dels catalans i de les catalanes, fer gran i pròspera la nostra nació. Aquesta és la unitat de fons que ens compromet a tots i a totes. 

Cal que hi hagi institucions fortes al servei de tothom. Un país és fort si les té; però, sobretot, ho és si es construeix, dia a dia, des del compromís cívic dels ciutadans, des del respecte a tothom. 

Visca Barberà! Visca Catalunya!

Barberà del Vallès, 11 de setembre de 2013