11 de setembre 2013

Diada Nacional a Barberà

Avui, com cada any, celebrem a la nostra ciutat allò que significa l'11 de setembre... Ho fem amb un programa d'activitats extens i variat, que vol expressar l'esperit cívic i unitari d'aquesta celebració. Amb motiu de l'ofrena floral, que com és tradició han protagonitzat les entitats de la ciutat, he volgut compartir unes reflexions...

La celebració de la Diada Nacional de Catalunya ens motiva, any rere any, a expressar la pertinença al nostre país. Ho fem d’una manera pública i compromesa, perquè l’11 de setembre és una oportunitat per renovar un compromís cívic, cultural i polític amb Catalunya, i per celebrar els elements que ens defineixen com a nació, amb trets distintius i diferenciadors: la llengua, la cultura, les tradicions, les nostres institucions… que són patrimoni de tots i de totes.

La Diada ha de servir també per afirmar la unitat civil, la cohesió social i el caràcter solidari del nostre poble. És un bon moment per afirmar la fraternitat que ens uneix a la resta de pobles, en un món d'interdependències creixents i sobiranies compartides. No volem oblidar els 40 anys dels fets de Xile, ni l’aniversari de Nova York, ni tampoc Síria i altres indrets amb conflictes greus.

Les dificultats de l’època en què vivim ens obliguen a fer renovats esforços per mantenir allò que defineix la nostra vida en comú i que entre tots hem aconseguit. 

Però sobretot, ens impulsen a ser valents per prendre les decisions que han de permetre garantir l’estat de benestar i els serveis públics, la recuperació econòmica i la creació dels necessaris llocs de treball que fan falta a tantes persones.

La vida dels catalans té lloc als carrers i places de les nostres viles, pobles i ciutats; a les escoles, els comerços, els tallers, les fàbriques i el camp; als centres de salut, als equipaments cívics, culturals i esportius. 

Als municipis s’hi fonamenta la cohesió social i la unitat civil del país. És des dels municipis, és des de Barberà també, que construïm, dia a dia i amb el concurs de tothom, aquest projecte compartit que és Catalunya. 

Vivim temps difícils, sí, i no volem resignar-nos a no fer-los front. També ho són perquè les legítimes i assenyades aspiracions a disposar de més autogovern no són satisfetes. 

Avui és àmpliament compartida l’opinió que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia va posar fi al model d’encaix territorial nascut amb la Constitució de 1978 i desenvolupat al llarg dels anys i per això cal cercar un nou model que ens permeti avançar. 


Catalunya ha de definir el seu futur. Els catalans i les catalanes tenim dret a decidir el país que volem. Per això cal que la voluntat clarament majoritària dels catalans sigui atesa, i, amb la necessària seguretat jurídica, es convoqui una consulta. 

Els propers temps seran decisius per als ciutadans de Catalunya i necessitarem la suma, la capacitat d’articular estratègies d’àmplia base social, la intel·ligència per consolidar ponts de diàleg entre les diferents sensibilitats i el seny que tant ens caracteritza. Perquè la força de Catalunya ha estat sempre la de la seva unitat.

Aquest onze de setembre reivindiquem de nou els nostres drets nacionals, sí; que són també els drets de tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya: el dret al treball, a l’habitatge, a la salut, a la protecció social, a l’educació... i, si em permeteu, el dret a una qualitat de vida òptima.

No hi ha una sola manera de servir al país, és clar. Però sí un sol objectiu que a tots ens aplega: millorar la vida dels catalans i de les catalanes, fer gran i pròspera la nostra nació. Aquesta és la unitat de fons que ens compromet a tots i a totes. 

Cal que hi hagi institucions fortes al servei de tothom. Un país és fort si les té; però, sobretot, ho és si es construeix, dia a dia, des del compromís cívic dels ciutadans, des del respecte a tothom. 

Visca Barberà! Visca Catalunya!

Barberà del Vallès, 11 de setembre de 2013




24 de gener 2013

Un nou any, un renovat impuls


Hem començat un nou any, el 2013, i res fa pensar que serà substancialment millor que el que acabem de deixar. Som molts, però, els que ens neguem al fatalisme que no podem fer-hi res. Sense caure en el parany de la resignació, cada cop hi ha més persones que es neguitegen per la duresa de la crisi que patim i es revolten per canviar quelcom amb els seus actes quotidians.

En èpoques convulses, com l’actual, sorgeixen valors ciutadans que generen actituds de complicitat vers els altres. Des del gran Recapte d’Aliments, amb la col·laboració d’entitats veïnals, comerços, empreses i congregacions religioses, fins a la recollida de joguines per entitats ciutadanes, a fi que cap infant es quedi sense regal de Reis, o el suport col·lectiu a les persones que es troben en risc de perdre l’habitatge.

Cadascuna d’aquestes accions, i moltes altres més d’anònimes, ajuden a sentir-nos vius, són l’evidència que formem part d’una societat que no claudica enfront les adversitats i que lluita per millorar l’entorn més immediat.

I en altres àmbits també és així: empreses i treballadors que acorden mesures per no perdre llocs de treball; ciutadans que acullen persones que no tenen recursos; famílies que s’ajuden per disminuir despeses; veïnat que fa intercanvis de serveis amb un model de Banc de Temps; entitats esportives i culturals que ofereixen serveis de qualitat sense deixar de banda a ningú; i permeteu-me que també ho digui, administracions que prioritzem les persones davant de tot, on tots els grups municipals som capaços de parlar i arribar a acords que vagin en benefici de la ciutat, i els treballadors municipals s’esforcen per aconseguir-ho.

Vull agrair a tothom, ciutadans i ciutadanes, entitats i associacions, empresaris i treballadors, comerços i indústries i a tots els regidors i regidores la seva empenta per millorar la ciutat, el seu esforç personal perquè cada dia tingui elements per no rendir-se, la seva tenacitat en la solidaritat vers els altres, la seva valentia a l’hora de refusar les injustícies i el seu punt d’optimisme per encarar el futur, malgrat les dificultats.

I davant d’aquests elements que, més enllà dels problemes reals que patim també cal conèixer, com a societat ens hauríem de plantejar si podem fer alguna cosa més per pal·liar els efectes de la crisi, si podem ajudar altres persones més necessitades i si podem aplicar els valors de justícia social, d’igualtat entre les persones, de solidaritat amb els més febles i d’educació i respecte per a tothom.

Sé que avui dia res no és senzill, que el problema més greu és no tenir feina i que la manca de recursos econòmics implica greus dificultats per viure amb dignitat. Sé que les previsions immediates no són gaire millors que la tossuda realitat que ens envolta. Sé, i ho veig cada dia com tothom, que hi ha veïns i veïnes que s’ho passen malament i no tenim la possibilitat de solucionar tots els problemes.

Però enfront d’aquesta situació també cal tenir un bri de sensatesa i albirar que tenim futur per endavant, que cal lluitar per fer-lo més humà; que cal esmerçar l’ànima per aconseguir-ho al més aviat possible i que cal que ens en sortim plegats, sense deixar ningú endarrere: tots i totes, joves i gent gran, homes i dones, autòctons o immigrants.

Tinc confiança en cadascuna de les persones de Barberà i en el conjunt de la societat. És difícil, però estic convençuda que ens en sortirem. Gràcies a tothom per totes les bones iniciatives que feu i que seguirem fent.