30 de setembre 2012

Per avançar sense trencadisses


 
Avui hem escollit el nostre candidat a la Presidència de la Generalitat, en Pere Navarro. Ho hem fet al Consell Nacional, perquè l'avançament electoral ha impedit (per manca material de temps) que en aquesta ocasió ho féssim amb la metodologia aprovada pel partit en el darrer Congrés -les primàries obertes, "a la francesa". 
Perquè adelantar les eleccions? Perquè s'han de celebrar eleccions quan el partit del govern té suports suficients al Parlament i la legislatura no ha arribat encara a la meitat?. Ens sembla que el motiu és ben clar: Artur Mas vol amagar el seu fracàs com a governant i, a més, vol convertir aquestes eleccions en un plebiscit sobre la independència. Una fugida cap endavant amb què emmascarar el seu fracàs amb els sentiments nacionals que ens haurien d'unir a tots -i no ser un motiu de tensió i confrontació.
Estem davant d’un fracàs sense pal·liatius, d'un país amb menys recursos de tota mena, i amb més pobresa, més atur i més desigualtats. Catalunya està pitjor avui que fa dos anys. Molt pitjor.

  • Hi ha més persones aturades: 250 aturats nous cada dia.
  • Hi ha més pobresa i desigualtats: 100.000 llars catalanes sense cap ingrés, un 30% més que l’any passat.
  • S’han destruït 151.949 empreses en divuit mesos.
  • Els serveis públics s’han retallat, tenen avui menys qualitat i alguns han deixat de ser gratuïts.
  • Enguany les escoles han començat el curs amb més alumnes i molts menys mestres.
  • Les llistes d’espera per intervencions quirúrgiques han augmentat en un 42% en un sol any.
  • El desplegament de l’Estatut ha estat pràcticament nul i s’han disparat els incompliments de tota mena per part del govern del PP, soci preferent de CiU a Catalunya, com CiU ho a estat del PP a Madrid.

Curiosament, CiU i PP, que s’han posat d’acord en gairebé tot, no han fet cap esforç per reduir el malestar creixent sobre les relacions entre Catalunya i Espanya. Han fet el contrari. Sembla com si els interessés més, a tots dos, treure profit polític del problema que trobar-hi cap solució. 
Els comptes de la Generalitat estan, de fet, intervinguts per l’Estat, en les condicions de dependència política assenyalades per la Llei d’Estabilitat pressupostària del PP votada per CiU. Ens estem allunyant del model social del països més avançats d’Europa, amb una política de retallades que afecta els sectors més febles de la societat i amb una política fiscal que només beneficia els poderosos.
I, a més, no tan sols no s’ha aclarit el cas Palau sinó que hi ha encara més dades que involucren Convergència en un possible finançament irregular, i han sorgit nous afers per investigar com el de les adjudicacions de les ITVs.
Els socialistes ens neguem a dividir el país entre els que van anar a la manifestació del dia 11 i els que no. Tampoc no podem acceptar la bipolarització entre els que volen la independència i els que volen que res no canviï. Nosaltres proposem un camí millor, una tercera via.
Nosaltres volem avançar sense trencar. Nosaltres no volem la independència. No volem l’immobilisme. Ni encara menys la marxa enrere. Volem una Catalunya lliure en una Espanya i una Europa federals. Volem impulsar al màxim l’autogovern, un pacte fiscal federal i el definitiu reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat. Volem una xarxa de sobiranies compartides en el marc europeu com a millor forma per gestionar les interdependències creixents de l’economia global. 
Aquest ja era el programa del President Maragall, que ja ha donat alguns resultats: l'Estatut del 2006 n'és la prova.
Avui, davant el Consell Nacional, en Pere Navarro ha deixat clar perquè hem d'evitar que Artur Mas torni a ser elegit president. Per un parell de motius:
- Primera raó, perquè ja ha anunciat que no pensa respectar la llei. ¿Com podem confiar la més alta responsabilitat de govern a una persona que diu que no complirà la llei, que se situa per sobre de la llei? Un país sense llei no és un país, no volem pel nostre país la incertesa i la inseguretat que s’instauren quan les lleis no es respecten.
- I la segona raó té a veure amb la injustícia. A la Catalunya del president Mas una persona que té una herència de 3 milions d’euros paga menys impostos que el que li costa a una família enviar un nano a l’escola amb un tupperware amb el dinar. No és just. No només ens indigna, sinó que ens comprometem a que això no passi.
Comencem a treballar de cara a les eleccions més difícils i més transcendentals de la nostra història recent. Convençuts dels nostres valors i principis. Amb humilitat, sí... però amb ambició!

11 de setembre 2012

Diada Nacional



L’11 de setembre, per a nosaltres, significa l’expressió pública i compromesa de la pertinença al nostre país, Catalunya.

Recordem i celebrem que som una nació, amb trets distintius: la llengua, la cultura, les tradicions, les nostres institucions… que són patrimoni de tots.

Les dificultats dels temps en què vivim ens obliga a fer renovats esforços. En primer lloc, a fer un exercici d’humilitat col·lectiva per reconèixer els errors que ens han portat fins aquí. Però sobretot, a ser valents i agosarats per impulsar les decisions que han de permetre garantir el nostre benestar i els serveis públics, la recuperació econòmica i la creació dels necessaris llocs de treball que fan falta a tantes persones, a tants catalans.

Les nostres vides tenen lloc als carrers i places de les nostres viles, pobles i ciutats; a les escoles, els comerços, els tallers i fàbriques; als centres de salut, als equipaments cívics, culturals i esportius.

És des dels municipis, és des de Barberà també, que construïm, dia a dia i amb el concurs de tothom, aquesta realitat compartida que és Catalunya. Ho fem treballant pel bé comú.

Als municipis s’hi fonamenta la cohesió social i la unitat civil de Catalunya. Per perseverar en aquesta orientació del servei públic al món local, són necessaris recursos estables i suficients.  

És per això que, amb motiu de la Diada, volem posar en valor que la nació la fem entre tots, poble a poble, ciutat a ciutat. La prosperitat de Catalunya passa necessàriament per la solidesa de les ciutats.

Volem un país, just socialment, sostenible econòmicament i fort institucionalment.

No hi ha una sola manera de servir al país, és clar.  Però sí un sol objectiu que a tots ens aplega: millorar la vida dels catalans, fer Catalunya gran i pròspera. Aquesta és la unitat que ens compromet.

Visca Barberà !     Visca Catalunya !