11 de setembre 2013

Diada Nacional a Barberà

Avui, com cada any, celebrem a la nostra ciutat allò que significa l'11 de setembre... Ho fem amb un programa d'activitats extens i variat, que vol expressar l'esperit cívic i unitari d'aquesta celebració. Amb motiu de l'ofrena floral, que com és tradició han protagonitzat les entitats de la ciutat, he volgut compartir unes reflexions...

La celebració de la Diada Nacional de Catalunya ens motiva, any rere any, a expressar la pertinença al nostre país. Ho fem d’una manera pública i compromesa, perquè l’11 de setembre és una oportunitat per renovar un compromís cívic, cultural i polític amb Catalunya, i per celebrar els elements que ens defineixen com a nació, amb trets distintius i diferenciadors: la llengua, la cultura, les tradicions, les nostres institucions… que són patrimoni de tots i de totes.

La Diada ha de servir també per afirmar la unitat civil, la cohesió social i el caràcter solidari del nostre poble. És un bon moment per afirmar la fraternitat que ens uneix a la resta de pobles, en un món d'interdependències creixents i sobiranies compartides. No volem oblidar els 40 anys dels fets de Xile, ni l’aniversari de Nova York, ni tampoc Síria i altres indrets amb conflictes greus.

Les dificultats de l’època en què vivim ens obliguen a fer renovats esforços per mantenir allò que defineix la nostra vida en comú i que entre tots hem aconseguit. 

Però sobretot, ens impulsen a ser valents per prendre les decisions que han de permetre garantir l’estat de benestar i els serveis públics, la recuperació econòmica i la creació dels necessaris llocs de treball que fan falta a tantes persones.

La vida dels catalans té lloc als carrers i places de les nostres viles, pobles i ciutats; a les escoles, els comerços, els tallers, les fàbriques i el camp; als centres de salut, als equipaments cívics, culturals i esportius. 

Als municipis s’hi fonamenta la cohesió social i la unitat civil del país. És des dels municipis, és des de Barberà també, que construïm, dia a dia i amb el concurs de tothom, aquest projecte compartit que és Catalunya. 

Vivim temps difícils, sí, i no volem resignar-nos a no fer-los front. També ho són perquè les legítimes i assenyades aspiracions a disposar de més autogovern no són satisfetes. 

Avui és àmpliament compartida l’opinió que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia va posar fi al model d’encaix territorial nascut amb la Constitució de 1978 i desenvolupat al llarg dels anys i per això cal cercar un nou model que ens permeti avançar. 


Catalunya ha de definir el seu futur. Els catalans i les catalanes tenim dret a decidir el país que volem. Per això cal que la voluntat clarament majoritària dels catalans sigui atesa, i, amb la necessària seguretat jurídica, es convoqui una consulta. 

Els propers temps seran decisius per als ciutadans de Catalunya i necessitarem la suma, la capacitat d’articular estratègies d’àmplia base social, la intel·ligència per consolidar ponts de diàleg entre les diferents sensibilitats i el seny que tant ens caracteritza. Perquè la força de Catalunya ha estat sempre la de la seva unitat.

Aquest onze de setembre reivindiquem de nou els nostres drets nacionals, sí; que són també els drets de tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya: el dret al treball, a l’habitatge, a la salut, a la protecció social, a l’educació... i, si em permeteu, el dret a una qualitat de vida òptima.

No hi ha una sola manera de servir al país, és clar. Però sí un sol objectiu que a tots ens aplega: millorar la vida dels catalans i de les catalanes, fer gran i pròspera la nostra nació. Aquesta és la unitat de fons que ens compromet a tots i a totes. 

Cal que hi hagi institucions fortes al servei de tothom. Un país és fort si les té; però, sobretot, ho és si es construeix, dia a dia, des del compromís cívic dels ciutadans, des del respecte a tothom. 

Visca Barberà! Visca Catalunya!

Barberà del Vallès, 11 de setembre de 2013




24 de gener 2013

Un nou any, un renovat impuls


Hem començat un nou any, el 2013, i res fa pensar que serà substancialment millor que el que acabem de deixar. Som molts, però, els que ens neguem al fatalisme que no podem fer-hi res. Sense caure en el parany de la resignació, cada cop hi ha més persones que es neguitegen per la duresa de la crisi que patim i es revolten per canviar quelcom amb els seus actes quotidians.

En èpoques convulses, com l’actual, sorgeixen valors ciutadans que generen actituds de complicitat vers els altres. Des del gran Recapte d’Aliments, amb la col·laboració d’entitats veïnals, comerços, empreses i congregacions religioses, fins a la recollida de joguines per entitats ciutadanes, a fi que cap infant es quedi sense regal de Reis, o el suport col·lectiu a les persones que es troben en risc de perdre l’habitatge.

Cadascuna d’aquestes accions, i moltes altres més d’anònimes, ajuden a sentir-nos vius, són l’evidència que formem part d’una societat que no claudica enfront les adversitats i que lluita per millorar l’entorn més immediat.

I en altres àmbits també és així: empreses i treballadors que acorden mesures per no perdre llocs de treball; ciutadans que acullen persones que no tenen recursos; famílies que s’ajuden per disminuir despeses; veïnat que fa intercanvis de serveis amb un model de Banc de Temps; entitats esportives i culturals que ofereixen serveis de qualitat sense deixar de banda a ningú; i permeteu-me que també ho digui, administracions que prioritzem les persones davant de tot, on tots els grups municipals som capaços de parlar i arribar a acords que vagin en benefici de la ciutat, i els treballadors municipals s’esforcen per aconseguir-ho.

Vull agrair a tothom, ciutadans i ciutadanes, entitats i associacions, empresaris i treballadors, comerços i indústries i a tots els regidors i regidores la seva empenta per millorar la ciutat, el seu esforç personal perquè cada dia tingui elements per no rendir-se, la seva tenacitat en la solidaritat vers els altres, la seva valentia a l’hora de refusar les injustícies i el seu punt d’optimisme per encarar el futur, malgrat les dificultats.

I davant d’aquests elements que, més enllà dels problemes reals que patim també cal conèixer, com a societat ens hauríem de plantejar si podem fer alguna cosa més per pal·liar els efectes de la crisi, si podem ajudar altres persones més necessitades i si podem aplicar els valors de justícia social, d’igualtat entre les persones, de solidaritat amb els més febles i d’educació i respecte per a tothom.

Sé que avui dia res no és senzill, que el problema més greu és no tenir feina i que la manca de recursos econòmics implica greus dificultats per viure amb dignitat. Sé que les previsions immediates no són gaire millors que la tossuda realitat que ens envolta. Sé, i ho veig cada dia com tothom, que hi ha veïns i veïnes que s’ho passen malament i no tenim la possibilitat de solucionar tots els problemes.

Però enfront d’aquesta situació també cal tenir un bri de sensatesa i albirar que tenim futur per endavant, que cal lluitar per fer-lo més humà; que cal esmerçar l’ànima per aconseguir-ho al més aviat possible i que cal que ens en sortim plegats, sense deixar ningú endarrere: tots i totes, joves i gent gran, homes i dones, autòctons o immigrants.

Tinc confiança en cadascuna de les persones de Barberà i en el conjunt de la societat. És difícil, però estic convençuda que ens en sortirem. Gràcies a tothom per totes les bones iniciatives que feu i que seguirem fent.

10 de desembre 2012

un Nadal per a tothom

M'obstino a creure
que els déus són benèvols;
que els meus dies no són presoners
dins les cel·les obscures del temps;
que en algun lloc, tangible o  intangible,
hi respirem respostes:
que els meus paisatges estimats
seran amb mi onsevulla que vagi.
M'obstino a creure 
que l'amor deixa un rastre benigne;
que no és estèril cap dolor;
que la vida no es marceix perquè si.

M'obstino a creure
que els déus són benèvols.

Pilar Cabot



Doncs si, m'obstino a creure que malgrat les dificultats ens en sortirem. Si som capaços de construir COMUNITAT amb les nostres actituds. Els valors de Pau i Justícia sempre han d'estar presents...en els petits gestos de cada dia amb els que, junts, fem de Barberà una ciutat per viure i conviure. 

Celebrem junts aquestes festes, aquest Nadal que ha de ser per a tothom

03 de desembre 2012

l'Habitatge, dret de ciutadania


L’accés a l’habitatge és un dret de ciutadania, reconegut per la Constitució i l’Estatut. A més, representa una de les bases imprescindibles per a què cadascú desenvolupi el propi projecte vital (que és, al cap i a la fi, en el que consisteix la llibertat des de la que podem ser dignes).

Més enllà de les competències municipals, estem compromesos en col·laborar amb tot el que hom pugui en aquesta matèria. És prova d’això, per exemple, la promoció de lloguers en  pisos de protecció oficial, com els cinc dels quals vam lliurar les claus la setmana passada (al barri del Parc Europa).

L’Oficina Municipal d’Habitatge va ser creada per a afavorir el dret a accedir a una vivenda digna. Disposa d’un ample catàleg de serveis, des de la informació sobre la normativa del sector fins la gestió d’ajudes. L’Oficina s’ha anat adaptant a les noves circumstàncies, i ha incrementat el seu paper en la mediació hipotecària i en lloguers. Des que vam signar el conveni amb Càritas, per exemple, ja s’han atès 18 famílies en el marc d'aquest acord.


Ara fa pocs dies vaig tenir ocasió de formar part d’una delegació catalana d’alcaldes i alcaldesses que van adherir-se a una declaració del PSOE per frenar els desnonaments. A la reunió vam lamentar que el Govern del PP no hagi treballat sincerament per trobar una solució al drama dels desnonaments, i només hagi aprovat “un pedaç”. De fet, la declaració rebutja el Real Decreto aprovat pel Govern perquè “no soluciona el problema en la seva dimensió real, ja que queden excloses de les mesures milers de famílies que seguiran patint igual que ara la seva dramàtica situació”.

Cal actuar amb contundència per a assegurar el dret a l’habitatge, i per això amb la tasca que des de la ciutat fem no n’hi ha prou. Per una banda, cal reformar en profunditat la Ley Hipotecaria; per altra, el mal anomenat “Banc dolent” hauria de ser un Banc social; s’han d’impulsar els lloguers socials i idear formes innovadores per a garantir el dret a la vivenda.

En el darrer Ple ordinari, el consistori va aprovar una moció que reclama el dret a la vivenda per a tothom i la prevenció dels desnonaments. Va ser aprovada per tots els grups municipals (excepte un que es va abstenir), i aquest consens al voltant d'un tema tan sensible ens assenyala que davant els problemes reals de la gent som capaços de posar-nos d'acord i establir les necessàries complicitats. Amb aquesta finalitat, i en aquests temps convulsos més que mai, treballem per Barberà.

30 de setembre 2012

Per avançar sense trencadisses


 
Avui hem escollit el nostre candidat a la Presidència de la Generalitat, en Pere Navarro. Ho hem fet al Consell Nacional, perquè l'avançament electoral ha impedit (per manca material de temps) que en aquesta ocasió ho féssim amb la metodologia aprovada pel partit en el darrer Congrés -les primàries obertes, "a la francesa". 
Perquè adelantar les eleccions? Perquè s'han de celebrar eleccions quan el partit del govern té suports suficients al Parlament i la legislatura no ha arribat encara a la meitat?. Ens sembla que el motiu és ben clar: Artur Mas vol amagar el seu fracàs com a governant i, a més, vol convertir aquestes eleccions en un plebiscit sobre la independència. Una fugida cap endavant amb què emmascarar el seu fracàs amb els sentiments nacionals que ens haurien d'unir a tots -i no ser un motiu de tensió i confrontació.
Estem davant d’un fracàs sense pal·liatius, d'un país amb menys recursos de tota mena, i amb més pobresa, més atur i més desigualtats. Catalunya està pitjor avui que fa dos anys. Molt pitjor.

  • Hi ha més persones aturades: 250 aturats nous cada dia.
  • Hi ha més pobresa i desigualtats: 100.000 llars catalanes sense cap ingrés, un 30% més que l’any passat.
  • S’han destruït 151.949 empreses en divuit mesos.
  • Els serveis públics s’han retallat, tenen avui menys qualitat i alguns han deixat de ser gratuïts.
  • Enguany les escoles han començat el curs amb més alumnes i molts menys mestres.
  • Les llistes d’espera per intervencions quirúrgiques han augmentat en un 42% en un sol any.
  • El desplegament de l’Estatut ha estat pràcticament nul i s’han disparat els incompliments de tota mena per part del govern del PP, soci preferent de CiU a Catalunya, com CiU ho a estat del PP a Madrid.

Curiosament, CiU i PP, que s’han posat d’acord en gairebé tot, no han fet cap esforç per reduir el malestar creixent sobre les relacions entre Catalunya i Espanya. Han fet el contrari. Sembla com si els interessés més, a tots dos, treure profit polític del problema que trobar-hi cap solució. 
Els comptes de la Generalitat estan, de fet, intervinguts per l’Estat, en les condicions de dependència política assenyalades per la Llei d’Estabilitat pressupostària del PP votada per CiU. Ens estem allunyant del model social del països més avançats d’Europa, amb una política de retallades que afecta els sectors més febles de la societat i amb una política fiscal que només beneficia els poderosos.
I, a més, no tan sols no s’ha aclarit el cas Palau sinó que hi ha encara més dades que involucren Convergència en un possible finançament irregular, i han sorgit nous afers per investigar com el de les adjudicacions de les ITVs.
Els socialistes ens neguem a dividir el país entre els que van anar a la manifestació del dia 11 i els que no. Tampoc no podem acceptar la bipolarització entre els que volen la independència i els que volen que res no canviï. Nosaltres proposem un camí millor, una tercera via.
Nosaltres volem avançar sense trencar. Nosaltres no volem la independència. No volem l’immobilisme. Ni encara menys la marxa enrere. Volem una Catalunya lliure en una Espanya i una Europa federals. Volem impulsar al màxim l’autogovern, un pacte fiscal federal i el definitiu reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat. Volem una xarxa de sobiranies compartides en el marc europeu com a millor forma per gestionar les interdependències creixents de l’economia global. 
Aquest ja era el programa del President Maragall, que ja ha donat alguns resultats: l'Estatut del 2006 n'és la prova.
Avui, davant el Consell Nacional, en Pere Navarro ha deixat clar perquè hem d'evitar que Artur Mas torni a ser elegit president. Per un parell de motius:
- Primera raó, perquè ja ha anunciat que no pensa respectar la llei. ¿Com podem confiar la més alta responsabilitat de govern a una persona que diu que no complirà la llei, que se situa per sobre de la llei? Un país sense llei no és un país, no volem pel nostre país la incertesa i la inseguretat que s’instauren quan les lleis no es respecten.
- I la segona raó té a veure amb la injustícia. A la Catalunya del president Mas una persona que té una herència de 3 milions d’euros paga menys impostos que el que li costa a una família enviar un nano a l’escola amb un tupperware amb el dinar. No és just. No només ens indigna, sinó que ens comprometem a que això no passi.
Comencem a treballar de cara a les eleccions més difícils i més transcendentals de la nostra història recent. Convençuts dels nostres valors i principis. Amb humilitat, sí... però amb ambició!

11 de setembre 2012

Diada Nacional



L’11 de setembre, per a nosaltres, significa l’expressió pública i compromesa de la pertinença al nostre país, Catalunya.

Recordem i celebrem que som una nació, amb trets distintius: la llengua, la cultura, les tradicions, les nostres institucions… que són patrimoni de tots.

Les dificultats dels temps en què vivim ens obliga a fer renovats esforços. En primer lloc, a fer un exercici d’humilitat col·lectiva per reconèixer els errors que ens han portat fins aquí. Però sobretot, a ser valents i agosarats per impulsar les decisions que han de permetre garantir el nostre benestar i els serveis públics, la recuperació econòmica i la creació dels necessaris llocs de treball que fan falta a tantes persones, a tants catalans.

Les nostres vides tenen lloc als carrers i places de les nostres viles, pobles i ciutats; a les escoles, els comerços, els tallers i fàbriques; als centres de salut, als equipaments cívics, culturals i esportius.

És des dels municipis, és des de Barberà també, que construïm, dia a dia i amb el concurs de tothom, aquesta realitat compartida que és Catalunya. Ho fem treballant pel bé comú.

Als municipis s’hi fonamenta la cohesió social i la unitat civil de Catalunya. Per perseverar en aquesta orientació del servei públic al món local, són necessaris recursos estables i suficients.  

És per això que, amb motiu de la Diada, volem posar en valor que la nació la fem entre tots, poble a poble, ciutat a ciutat. La prosperitat de Catalunya passa necessàriament per la solidesa de les ciutats.

Volem un país, just socialment, sostenible econòmicament i fort institucionalment.

No hi ha una sola manera de servir al país, és clar.  Però sí un sol objectiu que a tots ens aplega: millorar la vida dels catalans, fer Catalunya gran i pròspera. Aquesta és la unitat que ens compromet.

Visca Barberà !     Visca Catalunya !

13 de juny 2012

Dialoguem per Barberà


Dilluns 11 de juny va fer just un any que iniciàvem l’actual mandat municipal (2011-2015). Començava una nova etapa, en un context difícil. Renovàvem el nostre compromís amb  Barberà, i de nou assumíem la responsabilitat d’encapçalar el govern de la ciutat –perquè així ho van voler, de nou, la majoria dels ciutadans.

Amb motiu de l’aniversari, hem inaugurat a l’Agrupació un cicle de trobades que farem amb caràcter periòdic. L’objectiu és ben simple: obrir de bat a bat les portes de la nostra organització a tots els veïns, per tal de reflexionar plegats. Per debatre, preguntar i proposar. En definitiva, per compartir aquells aspectes nuclears en la nostra vida en comú a Barberà.


Naturalment, ens hem de centrar en aquells elements en els quals tenim incidència i que responen a una visió de progrés de la nostra ciutat –compartida, n’estic segura, per la majoria dels barberencs.
 
Hem volgut que fos el dia 11, just quan fa un any de l’inici del mandat, el dia per començar els DIÀLEGS PER BARBERÀ. El sentit de responsabilitat del nostre partit vers la ciutat, la tasca de govern entesa com servei públic, la convicció profunda de ser un instrument útil en tot moment i sobretot en moments difícils, ens va dur a proposar que la 1ª trobada fos a l’entorn de la valoració d’aquest primer any de mandat municipal.

En el diàleg vam tenir oportunitat d’escoltar, d’explicar, d’admetre suggeriments, de compartir propostes de futur... Interpel·lant-nos uns i altres, amb la mà estesa. Enriquint junts el programa d’actuació del nostre grup municipal (nucli de l’equip de govern). I fent-ho...
des de la responsabilitat i la humilitat,
la tolerància i el respecte,
la denúncia, la crítica i l’autocrítica,
l’esforç diari, la honestedat i el compromís...
Des de la utopia i la praxi realista.

22 de maig 2012

De professió, Mestra

Avui és un dia especial per a refermar, més que mai, el nostre compromís amb l'Educació. No només són paraules; és una actitud vital a favor dels valors humanístics que l'Educació ha de trasmetre i, sobretot, ha de vivenciar. És, també, una orientació decidida i clara en la nostra responsabilitat de govern a Barberà.

Volem, des de fa temps, que Barberà es consolidi com una ciutat volcada en l’educació en sentit ample: cultural, social, esportiu... Sempre hem posat molt èmfasi en què el més important que tenim és la nostra gent, el capital humà. Les persones.


Les persones són la nostra gran riquesa. Treballem per posar l’educació en l’espai central de la nostra estratègia de futur per a Barberà. La transmissió de valors i de coneixements és un eix clau en la definició de la nostra ciutat. I això vol dir que l’educació és responsabilitat de tots –i això és el que sempre hem volgut dir amb el lema “Barberà, ciutat educadora”.

La nostra ha de ser la ciutat de l’educació i la creativitat. Volem la Barberà educadora, des de les places i l’espai públic fins al Mercat; des dels centres cívics a les escoles, des de les famílies a la cultura. És aquest el projecte per Barberà que estem construint junts.

La base, naturalment, està en els mestres i en l'escola: ha de garantir la igualtat d'oportunitats, ha de ser llavor de llibertat -que fa possible que cadascú construeixi el seu projecte vital. Retrocedir en aquest camp és retrocedir com a societat i perdre el tren del progrés. No ens hopodem permetre, no ho podem tolerar.

20 de maig 2012

L’educació, al servei de la cohesió social


La nostra ciutat disposa de sis escoles bressol municipals. En proporció, més que en la majoria de municipis de Catalunya. Aquesta opció dels governs de progrés de Barberà per l’educació de 0 a 3 anys, ara ens exigeix un nou esforç.

Des del grup de govern hem apostat molt en la creació de places públiques de llars d'infants a la ciutat. Hem aconseguit que donin cobertura a més d'un 30% de la població 0-3 anys, amb les 315 places de les sis llars d'infants municipals.

Per nosaltres, el model d'atenció educativa dels infants de 0-3 anys, tot i parlant d'un servei no obligatori, respon a un suport a les familíes i a les possibilitats de conciliació laboral i familiar, que, sens dubte,  contribueix a la igualtat d'oportunitats i a la cohesió social.

El suport de la Generalitat és imprescindible per a garantir la continuïtat d’un servei d’escoles bressol de qualitat, sostenible i socialment equilibrat. Les darreres xifres de cofinançament anunciades (en aquests últims dos cursos ha baixat del 30% al 24%) resten molt lluny del cost real de les llars d’infants  i  incideixen plenament en la viabilitat de la prestació d’aquest servei públic.

Tal i com vam informar per carta a totes les famílies amb infants de 0-3 anys, abans de l'inici del procés de preinscripció el 7 de maig, l'Ajuntament ha estat treballant en una fórmula de gestió que garanteixi continuar oferint un servei de llars d'infants de qualitat, sostenible i socialment equilibrat, i que gravi el menys possible sobre les famílies, les importants reduccions en les aportacions de la Generalitat.

És per això que proposem un sistema de tarifació social, segons el qual les famílies pagaran el preu d'assistència a la llar no en funció del cost, sinó en funció dels ingressos econòmics de la família; les famílies amb més ingressos pagaran més i les que tinguin menys ingressos pagaran menys.

Ens caldrà, en aquesta nova etapa que s’obre per al servei públic de les llars d’infants municipals, el consens ciutadà necessari per a garantir-ne l’èxit. De la sostenibilitat del model en depèn la seva viabilitat futura, que per nosaltres és essencial per a mantenir una Barberà socialment cohesionada

14 de maig 2012

Més associacionisme = Més Barberà

L'associacionisme és un dels "actius" més importants de Barberà; i encara ho ha de ser més. En les circumstàncies actuals, només amb el compromís de tothom sortirem endavant. Continuem treballant per a què Barberà, comunitat viva i dinàmica, no deixi de ser:

  • una ciutat que genera oportunitats i benestar per a tothom

  • una ciutat socialment cohesionada i solidària, que té cura de les necessitats de totes les persones

  • una ciutat que promou la participació de tothom i el civisme

La participació ciutadana és un dels eixos principals de la nostra feina. No entenem la ciutat si no és comptant amb tothom; per això continuem promovent-la i facilitant-la.  

En aquest esforç trobem complicitats en totes les entitats barberenques: culturals, esportives, de salut, solidàries... i veïnals. L'associacionisme veïnal, ara més que mai, és imprescindible per a mantenir la cohesió social i la dimensió comunitària als barris, l'àmbit més proper de participació i pertinença.

Aquest cap de setmana, com en tantes d'altres ocasions, hem tingut una ocasió privilegiada per a constatar-ho, compartint amb l'Associació de Can Gorgs II la Festa de la Primavera. Gràcies a l'esforç voluntari de moltes persones, que han posat la seva empenta al servei de la convivència i la cohesió social. Aquesta és la ciutat que volem.  

19 d’abril 2012

Política de Reactivació Econòmica

La principal política per sortir de la crisi, sens dubte, és tornar a créixer i generar ocupació.

El marc actual ens obliga a l’ajust pressupostari en virtut dels pactes de l’euro, però els ajustos, sense una aposta de reactivació, únicament ens contrauran encara més.


Reactivar és:


- Apostar per la competitivitat i l’ocupació, on els agents polítics i socials trobin mesures d’estímul econòmic i de creació d’ocupació

- Apostar per la internacionalització i la innovació com a vectors claus del creixement del nostre teixit empresarial, especialment les PIMES.

- Apostar per la sostenibilitat, sabedors que de la crisi hem de sortir amb un model de creixement diferent.

- Apostar pel desenvolupament econòmic amb equilibri territorial com a factor de cohesió social.

- Abordar com a eixos claus les infrastructures de comunicacions, les Universitats, la Recerca, l’Economia del Coneixement, els Parcs Científics i Tecnològics i el sòl industrial.


Cal ser, també, crítics i autocrítics, i en aquests moments se’ns fa difícil entreveure els camins per transitar vers un horitzó, que sent auster no ho centri tot en els retalls de la despesa. La crisi econòmica ens obliga a garantir una distribució equitativa dels esforços.



És per això que alguns instruments al servei de tots, que facilitin la reactivació econòmica, poden ser:


. una Reforma Fiscal que abordi seriosament la progressivitat , convertint en realitat la màxima de que qui més té més aporta i la lluita decidida contra el frau,


. una Reforma Financera que faciliti el crèdit a la producció i al consum,


. una Reforma Laboral que serveixi per estimular la contractació, amb consens social, sense desequilibrar els drets de tants,


. i finalment una Política d’Inversió Pública que atengui, ara més que mai, a aquells projectes prioritaris que facilitaran la reactivació econòmica. Com ho és al nostre territori el Corredor Mediterrani.


Continuarem treballant, des de la missió de les Administracions Locals, i malgrat els límits que tenim, per millorar el dinamisme econòmic local. I ho continuarem fent amb polítiques públiques de suport, amb la unificació d’esforços dels diferents agents econòmics i socials per tal de cercar l’estabilitat, la solidesa i l’ambició per un futur millor.




09 de març 2012

Un nou impuls a l'Agrupació



Dimecres passat, l'Assemblea de l'Agrupació socialista de Barberà va escollir nova Comissió Executiva i em va donar la confiança per a continuar liderant el projecte que compartim. Ara més que mai, cal assegurar la fortalesa de la nostra organització per a poder servir més i millor a les persones de Barberà. Una organització que només té sentit si la posem al servei de la ciutat, del seu progrés i de la millora de les oportunitats per a tothom.
Superarem les dificultats, sí que ho farem! Caldrà mantenir-nos units i ser fidels als nostres principis; i, sobretot, caldrà posar-nos radicalment al costat de les persones, de les seves inquietuds i anhels. Més Barberà!


28 de juny 2011

declaració conjunta

COMUNICAT DELS PORTAVEUS DE DIVERSOS GRUPS MUNICIPALS DE BARBERÀ


Arran dels lamentables fets produïts després del Ple Municipal celebrat el passat dissabte 11 de juny, on una trentena de persones exaltades imprecaren i escridassaren els representants de la societat civil que havien assistit a la constitució de l’Ajuntament i al final també perseguiren les autoritats municipals amb amenaces, els portaveus dels Grups Municipals del PSC, PCPB, PP i CIU, aproven la declaració següent:


Rebutjar amb absoluta fermesa aquests fets, ja que l’agressió verbal o física i la violència no tenen cap raó de ser en democràcia.


Condemnar l’assetjament i ofensa a veïns i veïnes, independentment de si són representants o no d’organitzacions socials o polítiques. Aquestes pràctiques no es poden defensar i no tenen res de democràtiques.


No compartim les formes d’expressió basades en les falsedats, els insults o la mofa dels polítics locals i de la societat civil.


Els i les representants democràticament escollits entenem que precisament hem estat escollits per la ciutadania per afavorir la convivència pacífica i lluitar contra els efectes de les condicions especulatives i injustes que es produeixen al municipi. La mobilització i la participació de la ciutadania, directament o a través de les seves organitzacions, és un factor positiu en aquesta tasca dels i les representants polítics.


La democràcia és un bé molt preuat que cal preservar i consolidar. Per això cal cercar camins que l’enforteixin, on la col·laboració de tothom és imprescindible i necessària per aconseguir els anhels de millorar-la, però sempre preservant la convivència. L’agressió mai serà un camí per a la defensa dels drets col·lectius on transiti la voluntat majoritària de la població.- Apel·lem a la serenitat i la sensatesa que tota la ciutadania sempre ha mantingut i exhortem a que mai més es repeteixen formes d’agressió vers cap ciutadà o ciutadana, en funció del que és o del que representa.


Aprofitem també per agrair a la població en general i als treballadors municipals, el respecte i la tolerància que durant tres setmanes han tingut vers l’acampada de la Pl. de la Vila, on s’han facilitat serveis de neteja, llum i lavabos per garantir les condicions de salubritat necessàries.


Barberà del Vallès, 20 de juny de 2011

13 de juny 2011

11 de juny 2011

Amigues i amics,

Permeteu-me que comenci fent un petit comentari sobre la legislatura que ha finalitzat, ja que ha estat plena de moments difícils, tan des d’una vessant econòmica i social, com des d’un àmbit més personal, amb l’òbit de diferents exregidors que van marcar una època i a qui vull reconèixer la seva dedicació a la comunitat i a la defensa de les seves idees. Les persones implicades en la millora de la societat que ens han precedit sempre cal tenir-les presents, ja que ens van mostrar el camí dels seus anhels i la vàlua del seu tarannà. Vagi per a totes elles un especial sentiment d’afecte i gratitud.

També vull agrair l’esforç personal que han tingut tots els regidors i regidores que, per diferents motius, ara deixen de ser-ho, ja que sense la seva empenta, les seves propostes, el seu treball i les seves idees, des del govern o des de l’oposició, no hagués estat possible avançar en el progrés del municipi. Vagi aquest reconeixement personal, i crec que també puc dir-ho en nom de la col·lectivitat, per a tots sis. Gràcies per formar part del consistori i gràcies, sobretot, per haver fet el pas endavant d’implicar-vos en els afers públics. En nom de tota la ciutat us ho agraeixo.

Com deia també, molts han estat els neguits i les preocupacions que la societat ha tingut en aquests darrers anys i encara no s’albira amb certesa el final de les diferents crisis que patim. Malgrat les dificultats, o precisament per això, ara cal més dedicació que mai a les qüestions públiques; més diàleg per superar les incerteses; més compromís amb les persones que passen dificultats; més respecte per totes les opinions, ja que ningú està posseït de la veritat absoluta; més fermesa institucional en la defensa dels interessos de la ciutadania de Barberà del Vallès i més sensibilitat vers els problemes socials que sorgeixen.

I tot això cal fer-ho de manera immediata, sense perdre un segon, començant a governar amb fermesa i implicació des del primer moment i per això vull agrair les persones que m’heu donat suport, tant als companys i companyes del partit dels socialistes, com als ciutadans que van expressar el seu vot electoral fent-me confiança, com als grups polítics municipals que heu pres la determinació de facilitar un govern estable, atorgant-me la possibilitat d’encapçalar l’Ajuntament per treballar amb més convicció que mai per a la ciutat.

Espero ser mereixedora d’aquesta confiança i us garanteixo que esmerçaré el meu treball i la meva plena dedicació a correspondre-la amb serenitat, convicció i tenacitat, i a liderar el municipi i les oportunitats de millora que aniran sorgint. I als regidors i regidores que no heu donat suport, pels motius que sigui, vull expressar-vos la meva seriosa determinació d’intentar cercar espais de trobada per construir ponts de diàleg, ja que qui hi sortirà guanyant no sóc jo, no és el govern municipal, ni els partits que li donen suport. Qui realment guanyarà serà la ciutat i estic segura que això és un objectiu compartit per tots els presents. Posem-hi tots el nostre afany, perquè Barberà s’ho mereix.

Crec palesar que la ciutadania cada cop més exigeix als seus representants que solucionem problemes i no pas que els generem i, sobretot, que no s’enganyi mai, ni amb mentides, ni amb mitges veritats. La societat ja és adulta com per formar-se opinió sense necessitats de rumors interessats o conductes paternalistes. Per això vull agrair el to emprat en aquesta darrera campanya electoral, per part de la majoria de candidats i candidates, ja que ha estat exempta de tensions innecessàries. També vull recollir les paraules respectuosament crítiques que avui s’han escoltat en aquesta sala i dir-vos que no cauen en cap sac buit.

La fortalesa d’un govern vé de la seva capacitat de resoldre problemes i de la seva consideració vers les propostes vàlides que es generen a la ciutat.

Les discrepàncies que hi hagi, siguin entre partits o entre algunes de les diverses sensibilitats socials que hi ha, en democràcia totes tenen mecanismes i canals per expressar-se amb fermesa i amb tolerància. Tota la ciutadania mereix respecte per les seves opcions polítiques o personals, tant els que ens trobem dins d’aquesta sala, com els dignes representants socials que ens acompanyen a la OAC, com la totalitat de veïns i veïnes que formen la ciutat.

El que no és factible es voler imposar una única manera de fer. En democràcia tots tenim drets, però també tenim deures i el de l’educació n’és un clar exemple. Les discrepàncies es resolen amb diàleg, el soroll mai pot ser un argument i menys una via per generar litigis enlloc de resultats positius.

Permeteu-me que, com a dona, faci referència a dos fets prou importants per a la normalització social de gènere: per primer cop tots els grups municipals tenen representació femenina i per primer cop també, les dones som majoria al consistori. I no ho dic amb cap ànim de desdeny o supèrbia. Al revés, ho dic des d’un to de profunda normalitat democràtica: les dones ni som, ni volem ser, ni més ni menys que els homes. La societat és el conjunt de totes les persones i ara, senzillament la paritat de gènere es fa palesa al consistori. Benvinguda aquesta normalització de la realitat social.

Muchos son los retos que nuestra sociedad tiene y también lo son las posibilidades de mejoría que se nos ofrecen. A nadie se le escapa que vivimos tiempos de cambio en el orden económico y social y las costuras del vestido crujen con este nuevo marco que se está forjando.

Barberà no es una excepción y por eso haré un breve repaso a los desafíos a los que nos enfrentamos:

- Las personas desocupadas. A ellas va dirigido nuestro principal esfuerzo, en el ánimo de acompañarlas en la búsqueda de una salida laboral. No desfalleceremos en la tarea de generar opciones estables de empleo.

- La atención a las familias con menos recursos. Nuestro compromiso de atención personal para superar las dificultades temporales en que se encuentran y la fortaleza de la solidaridad mostrada por toda la ciudadanía. Ni están solas, ni lo estarán. Nadie debe quedar excluido del progreso y del bienestar social.

- La dotación de los equipamientos educativos y sanitarios ineludibles para garantizar la calidad de estos servicios. Contamos con la complicidad de todos los grupos políticos y de toda la ciudadanía para aunar esfuerzos que contribuyan a la ejecución de los compromisos adquiridos por otras administraciones. La escuela Marta Mata, el nuevo Instituto de secundaria y el Hospital Ernest Lluch son imprescindibles para nuestra ciudad y así lo demandamos unánimemente.

- El desarrollo sostenible de la ciudad y la mejora del entorno ecológico y paisajístico del término municipal. El cinturón verde y el patrimonio natural que engloba desde el Bosque de Can Gorgs hasta el Río Ripoll pasando por el Parc Central, es un bien preciado que debemos preservar y mejorar.

- Un urbanismo al servicio de la ciudad que tenga siempre presente al ciudadano como eje principal de la actuación municipal. La limpieza viaria, los parques públicos, la vivienda asequible y la movilidad serán tareas bien presentes en el programa de gobierno.

- Fortaleceremos la estructura comercial del municipio y daremos apoyo a las diversas entidades y asociaciones de la ciudad, porque todos contribuimos a mejorarla y todos somos necesarios. La participación es un elemento esencial en las nuevas formas democráticas de gestionar las ciudades.

- Y, como no, todas las facetas que atañen al desarrollo de las personas, desde la infancia a la tercera edad, pasando por el deporte, la cultura, la educación o la salud. Debemos procurar la mejora de todos los colectivos sociales para seguir avanzando en el futuro de la ciudad.

Estos son los retos más importantes, las prioridades más urgentes y los problemas que afrontamos, y todos, Gobierno, oposición, entidades y ciudadanía, cada uno desde su ámbito, tenemos la obligación de procurar la fortaleza de la ciudad y evitar que se estanque su progreso. Yo no cejaré en el empeño de buscar fórmulas que permitan superar las dificultades actuales. Y estoy segura de que los demás tampoco.

Barberà no és una illa solitària. Vivim en un entorn complex i plural, dins d’una realitat metropolitana, amb pertinença a una comarca que ens dóna el cognom i amb una plena identificació amb el nostre país. I això comporta que també ens relacionem amb altres institucions, unint esforços i cercant complicitats, que ens ajudin a millorar el municipi en tres vies cabdals: Que executin elles projectes essencials per a la nostra ciutat; que promoguem programes comuns per compartir o que ens financiin iniciatives d’àmbit local.

I per fer-ho possible cal estar ben posicionats i tenir referents en totes les administracions. L’objectiu més important de tots és que Barberà sigui millor.

Fa 4 anys, en el mateix ple constituent, vaig declarar que:

... per a mi no és possible construir una Barberà moderna, cohesionada, sostenible i amb un gran futur per endavant si no comptem amb el concurs de tothom.

Ara més que mai, atès aquest període de dificultats que estem vivint, cal procurar la millora del municipi i apel·lo a la responsabilitat de tots els partits polítics, amb o sense representació institucional, per defensar amb vehemència el seu ideari i, al mateix temps, per cercar els ponts d’entesa que es puguin generar. A les nostres mans tenim ser un exemple de superació de conflictes partidistes i esdevenir un nou model de priorització del benestar de la ciutadania i del progrés de la ciutat.

Tinc molt clar que des d’aquest mateix moment en què he estat escollida Alcaldessa de Barberà del Vallès, ho sóc de tota la ciutadania: voti o s’abstingui, opti per un partit o un altre. El meu deure, la meva obligació i les meves conviccions personals estan en procurar el millor per a la ciutat. Governar és això: cercar solucions als problemes i prendre les decisions que afavoreixin al màxim nombre de persones. I aquest tarannà és el que m’agradaria que tots els càrrecs públics tinguéssim, independentment del grau de responsabilitat de gestió que es tingui.

Per això la mà de l’equip de govern sempre estarà estesa per totes les qüestions que signifiquin una veritable millora de Barberà. La disponibilitat dels regidors i regidores per atendre personalment la ciutadania, és una norma que sempre està present. I espero que la voluntat de l’oposició també sigui cercar ponts de diàleg que afavoreixin la millora del benestar de les persones. Barberà s’ho mereix i tenim a les nostres mans fer possible la recuperació de la confiança social, per avançar junts en el progrés de la ciutat.

Els reptes són molts, però no ens espanta el treball. La convicció d’aquestes idees ens farà més forts per encarar el futur que desitgem per Barberà. Moltes gràcies per estimar-vos el municipi tant com jo. I ara, a treballar per Barberà.

Barberà, 11 de juny de 2011. Discurs de presa de possessió.


20 de maig 2011

l'Hora de la responsabilitat



Aquyesta tarda arribarà el final de la campanya i sento una enorme gratitud: envers els ciutadans de Barberà, veïns i veïnes que m'han fet arribar el seu suport, el seu alè. Envers els meus companys, sense els quals seria impossible fer res. Envers la ciutat, també, perquè les seves enormes possibilitats de futur i el seu sòlid present ens dónen confiança i motius de sobres per tirar endavant el nostre projecte.


Hem estat fent una campanya, aquests 15 dies, en sentit positiu. Per refermar les nostres conviccions, per explicar la feina feta i per compartir les propostes de futur. Que diumenge prevalgui el sentit de ciutat, i el respecte per tothom: la ciutat és de tots, i l'únic que ens ha d'importar és que guanyi Barberà.



16 de maig 2011

Mirant cap al futur amb confiança

El Grup "Cofares", distribuïdora de medicaments i productes sanitaris ha inaugurat el divendres, 13 de maig, una nova plataforma logística a Barberà. Per l’acte de inauguració han vingut a Barberà el president de la Generalitat de Catalunya, Sr. Artur Mas; el conseller de Salut, Sr. Boi Ruiz i el president del Col·legi de Farmacèutics de Catalunya, Sr. Jordi de Dalmases. He felicitat, naturalment, als membres de l'empresa, i els he donat la més cordial benvinguda a la ciutat. També els he ofert el suport de la ciutat per a tot allò que necessitin, i els he desitjat el millor i més llarg camí de futur, que de ben segur compartirem. En l'acte, he tingut ocasió d'explicar als assistents les potencialitats que Barberà té per a les activitats empresarials, gràcies a la nostra situació estratègica, en l'entorn metropolità de la B30. Som una ciutat treballadora i emprenedora, que sap i valora que els reptes que ens depara el futur només es poden afrontar de forma conjunta entre tots els que col·laborem per progressar. I que té una llarga experiència en fer-ho.




15 de maig 2011

Seguir adelante


De un libro que estos días me acompaña: "Asimismo, necesitamos fuerzas y razones. Y ambas se generan y crecen con la cercanía, la compañía de quien nos aprecia y valora, de quien espera de nosotros y nos desea bien porque nos quiere bien. Y al decir que nos gustan quienes siguen adelante, decimos también que nos gustan quienes nos hacen seguir adelante" (Ángel Gabilondo, Sin Fin). Estos días siento que son muchos los que me hacen seguir adelante. Y sólo deseo poder trabajar para estar a la altura de tanto aprecio.

14 de maig 2011

Una nova ocasió per fer Ciutat


La Fira del Cavall, que ja arriba amb aquesta a l'edició número 12, és una nova ocasió per a compartir estones de lleure i alegria. Les entitats han preparat, amb la il·lusió de sempre, els espais per a la trobada. La ciutat també és això: un àmbit de convivència. I la Fira ens permet, any rera any, celebrar-ho. Per altra banda, voldria subratllar que mantenir el compromís d'organitzar la Fira ens aporta, a més del valor esmentat, d'altres avantatges, com donar a conèixer la nostra ciutat o potenciar l'ús del Parc Central (un veritable patrimoni ciutadà).

11 de maig 2011

Declaració a favor d’uns serveis sanitaris i educatius de qualitat

Aquest matí, a la veïna ciutat de Sabadell, hem signat la següent declaració. Crec que cal dir-ho, i deixar clara la nostra posició davant dels nostres conciutadans:

Els alcaldes i candidats,les alcaldesses i candidates signants d’aquesta Declaració exposem que la sanitat i l’educació són serveis básics per a la ciutadania, les bases sobre les quals se sustempta el nostre Estat del Benestar i la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes. En un marc de crisi com l’actual estem d’acord que cal reduir el dèficit públic, peró en cap cas posant en perill serveis públics essencials que repercuteixen directament en I’atenció als ciutadans i ciutadanes i en el nostre futur com a societat.

De fet, els Ajuntaments hem ajustat i reduit els nostres pressupostos i ho hem fet sense retallar serveis básics per a la ciutadania. Demanem al Govern de la Generalitat que faci el mateix: hi ha línies vermelles que no es poden travessar i la sanitat i I’educació ho són.

lndependentment de debats polítics que corresponen a d’altres administracions, la Generalitat ha de retirar aquest pla de retallades i no fer-lo efectiu ni abans ni després del 22 de maig. En tot cas, el que cal replantejar és a on es destinen els recursos econòmics del Govern i en quins ámbits sí que es pot estalviar.

Des del respecte i la lleialtat institucional al Govern, perquè els Ajuntaments també som govern, demanem a la Generalitat que tingui en compte els següents punts:

1. Que deixi sense efecte el pla de retallades que afecten la sanitat. En concret, la demarcació de Sabadell, on la Corporació Sanitária Parc Taulí dóna servei a més de 400.000 persones, demanem que es continuï avançant en les inversions que facin que superem el dèficit històric i estructural que supera amb escreix la mitjana de Catalunya. Cal que la Generalitat garanteixi la continuitat dels professionals sanitaris per tal que puguin donar un bon servei i que comptin amb els recursos necessaris per fer la seva feina.

2. Que es retiri qualsevol pla d’ajust o retallada de I’assisténcia sanitària, tant hospitalària com de proxirnitat, que vulneri aquest dret bàsic de la ciutadania i que, tan aviat com sigui possible, s’impulsi la construcció de l’Hospital Ernest Lluch a I’àrea de Ripollet-Montcada i Reixac-Cerdanyola del Vallès-Barberá del Vallès que reduirà la pressió assistencial del Taulí.

3. Que no es facin efectives les retallades en l’ámbit educatiu que malmetrien la qualitat de l’ensenyament, especialment pel que fa a l’eliminació de la sisena hora que equiparava I’horari escolar de tots els nens i nenes de Catalunya. També cal que es defineixi clarament el futur pel proper curs de tots els àmbits an hi ha coresponsabilitat entre Ajuntaments i Generalitat: escoles bressol, plans educatius d’entorn, escoles d’adults, beques de menjador, etc., i que es facilitin als Centres Educatius els recursos necessaris per mantenir i millorar els nivells actuals de qualitat educativa.

4. Cal que la Generalitat garanteixi que hi haurà els professionals docents necessaris i suficients per donar un bon servei educatiu i que es construeixin els centres educatius ja planificats.

5. Que no es desviï I’atenció del manteniment d’aquests serveis en debats polítics que no són el centre del problema. Els Ajuntaments també volem el màxim de recursos econòmics per a Catalunya i, molt especialment, pels ens locals que encara no tenim definit el nostre model de finançament. Ara bé, creiem que és prioritari que els ajustos que ha de fer la Generalitat, es facin en els àmbits on sí és possible retallar i que no afectin de manera directa al centre neuràlgic del nostre Estat del Benestar.

11 de maig de 2011

06 de maig 2011