28 de febrer 2006

Un carnestoltes molt especial




Estic encantada amb els meus conciutadans i conciutadanes, us explico, hem estat tot el cap de setmana celebrant carnestoltes a diferents indrets de la ciutat, divendres a escoles i al Mercat Municipal, el dissabte amb la rua on més de 20 comparses van participar. La veritat és que és fantàstic veure com en aquests esdeveniments s'aboquen entitats, escoles i la ciutadania en general. Gaudir de l'alegria de tothom, veure els carrers plens de gom a gom i la gent gaudint de l'alegria de la festa, admirar la imaginació que se li posen a moltes de les disfresses que es veuen a la rua, celebrar la participació en aquesta festa compartida i, la veritat és que tot això fa que celebrem cada dia més el que sóm una ciutat amable, participativa i exemple de civisme i respecte.

27 de febrer 2006

Ha estat un honor presentar la Llei de Dependència a Barberà






El passat dissabte, l'Alfredo Pérez Rubalcaba i la Carme Figueras, van presentar a Barberà l'anomenada "Llei de Dependència". Amb ella, el projecte modernitzador liderat pel president Zapatero assoleix una fita essencial, al completar els drets universals bàsics. Es tracta d'una proposta genuïnament d'esquerres, al facilitar l'autonomia de les persones per a desenvolupar el seu projecte vital sense entrebancs. Els drets justos que fan possible assegurar la llibertat de cadascú són l'eduació, la sanitat, les pensions... i ara: l'atenció a la dependència. Diu Félix Ovejero a "Proceso abierto": "la izquierda debe insistir en que el desarrollo de las capacidades, la realización de una vida plena, es impensable sin el otro -un otro que son todos, en una sociedad democrática que asegura leyes justas. Sólo cuando se reconocen colectivamente los derechos y la posibilidad de su ejercicio, son libres los individuos. El escenario público asegura los recursos para que se
lleve a cabo la libertad individual con una elemental independencia y autonomía
".


A la fotografia, d'esquerra a dreta, la Carme Figueras, companya diputada en el Parlament de Catalunya, l'Alfredo Pérez Rubalcaba, portaveu del Grup Parlamentari Socialista en el Congrés, la Consellera Caterina Mieras i jo mateixa a la finalització de l'acte de presentació de la Llei de Dependència.

21 de febrer 2006

Vull compartir amb tots vosaltres aquest pensament



A Occidente:
La libertad de expresión,
tanto como todas las libertades,
no debería darnos el derecho
de ofender otras culturas.

A Oriente y Occidente:
El diálogo,
y no las amenazas y el terror,
es la vía justa para dirimir los conflictos,
aunque nos sintamos ofendidos.

El Hispano, febrer-2006

No sé si es pot dir amb més claredat. Caldrà esforçar-nos, tots plegats, en fomentar el diàleg i el respecte; la convivència i la cooperació. Aquests principis, tan nobles, cal començar-los a convertir en realitat des de les comunitats locals. És un dels grans reptes de futur a què tots hi som convocats a col·laborar.

Grugliasco té una Casa de Barberà



El cap de setmana passat en un viatge llampec a Grugliasco, vam inaugurar un centre cívic que du el nom de Barberà. La veritat és que ens van sorprendre molt gratament pel fet de decidir recordar el nostre agermanament amb la inauguració d'aquest centre cultural. Grugliasco està situada al costat de Torí (Italia) i hi estem agermanats des del 1982. Per cert, l'any vinent celebrarem els primers 25 anys d'aquesta relació.
A la fotografia em podeu veure amb el Síndaco de Grugliasco, Marcelo Mazzú i al darrere, Luigi Seco, membre de la banda de música de la ciutat italiana.

19 de febrer 2006

Una experiència inoblidable



Del CEIP Elisa Badia van venir cinc alumnes amb dues professores que em van entrevistar per a la publicació del seu centre. Durant pràcticament una hora varem estar parlant sobre la ciutat, l’ajuntament i sobre las meves responsabilitats vers la ciutat i els seus ciutadans i ciutadanes. L’entrevista va ser molt enriquidora per a mi, i espero que pogués explicar i transmetre’ls-hi amb claredat tot el que volien saber. Ha estat una de les meves primeres experiències inoblidables com alcaldessa.

14 de febrer 2006

L'Elvira Maza és la nova regidora de Cultura



Tal com us deia a Barberà tenim moltes activitats ciutadanes els caps de setmana i aquest darrer diumenge vam anar amb la Casa Regional Extremeña al bosc de Can Gorgs, però al marge de comentar-vos això, el que volia és presentar-vos a l'Elvira Maza, la nova regidora de Cultura, responsabilitat que va assumir el passat mes de gener . A la foto, d'esquerra a dreta, l'Elvira,la Mari Carmen Iglesias de la Casa Regional i jo mateixa en un moment del matí, que per cert va fer un dia esplèndid. De l'Elvira en sentireu parlar molt i molt bé, segur.
La molt bona relació que he mantingut amb les entitats mentre era regidora de Cultura m'ha portat a que m'agradadi molt anar i participar de les seves activitats i sempre que pugui estaré encantada en formar part d'elles.

13 de febrer 2006

Aquest passat cap de setmana a Barberà vam fer la passada de Sant Antoni



A Barberà aquest cap de setmana, com ja és habitual, ha estat ple d'activitats: l'Associació Cultural la Cooperativa i la Casa Regional Extremeña, a banda d'altres entitats esportives i d'àmbit cultural han omplert d'activitats la vida associativa. Vull dir que a tot arreu on vaig, la gent em dóna mostres d'afecte i estima i des d'aquest espai els hi vull agrair.

09 de febrer 2006

Benvinguda, Laura



La Laura Martínez ja està treballant de valent en les seves noves responsabilitats municipals. Com a regidora de Comerç i Mercats ja s'ha reunit amb els comerciants i paradistes de la ciutat. Des d'aquí vull desitjar-li molta sort.

08 de febrer 2006

Ahir vam presentar la VII Fira del Cavall




Ahir al matí signant amb l'Alcalde de Sabadell i vicepresident del Consorci del Parc Central del Vallès, Manuel Bustos i el president de la Unió de Criadors de Cavalls de Raça de Catalunya, Antonio Blànquez, un conveni de col.laboració per l'organització de la Fira del Cavall dels propers cinc anys. Aquest any i el següent Barberà ostentarà la presidència i com alcaldessa representarè la ciutat en el Consorci. Vull animar a totes i tots els ciutadans i ciutadanes de Barberà a gaudir d'aquesta VII Fira del Cavall que es celebrarà entre el 18 i el 21 de maig.

Aquest és el discurs de pressa de possessió com Alcaldessa de Barberà del Vallès del passat 14 de gener

Srs. Regidors, alcaldes, diputats, amigues i amics,

Els primers compromisos que vull adquirir amb la ciutat, ja com alcaldessa, tenen a veure amb una declaració d’intencions. Tres són els valors que fonamenten la meva feina i que justifiquen tots els esforços per a millorar-la dia a dia: el respecte, la humilitat i el compromís personal.

Respeto a los ciudadanos que nos han otorgado su confianza. No la podemos defraudar, porque los barberenses son los únicos destinatarios de nuestra labor. Mi única guía será la defensa de los intereses de nuestra ciudad. Sólo así, desde esta orientación, con firmeza, se puede asumir esta responsabilidad. Respeto también a la institución municipal y a la representatividad que tengo el honor de ostentar.

La humildad, que nos recuerda que nadie posee la verdad sobre todas las cosas. Que da plena consciencia de las propias limitaciones y de la necesidad de compartir la tarea. Humildad que te aleja de la prepotencia y convierte el diálogo en el principal método de trabajo.

Entrega personal, también. Las responsabilidades públicas no son un trabajo más. Se trata de un compromiso con los demás, con la sociedad. Requiere dedicación plena, dar lo mejor de sí mismo. Sólo desde esta actitud y predisposición tiene sentido la acción política, tal como la entiendo. Con apasionamiento, con ganas. Luchando por unas ideas, por unos valores; por unas personas, por la ciudad. Entrega personal, pasión, compromiso. No sé hacer las cosas de otra manera.

Però no voldria continuar sense fer alguns agraïments.

A tots els grups, per les seves intervencions, malgrat pugui discrepar d’algunes d’elles, pel seu to. Reitero el meu oferiment de col·laboració amb els grups de l’oposició. Ens uneix un anhel, espero, que és el de desitjar el millor per la nostra ciutat.

I als grups del govern. Al PSC, el meu Partit, que amb la seva organització garanteix una ordenada continuïtat en l’impuls al nostre projecte de ciutat. Dimecres passat, en l’Assemblea que em va nomenar candidata a l’Alcaldia, ja vaig tenir ocasió d’agrair el seu calurós suport. I als companys d’EUiA-ICV. Gràcies pel vostre suport i la lleialtat en el camí que fem plegats i que tants bons fruits ha donat a la ciutat. Tenim un anhel comú: treballar per la nostra ciutat des d’una perspectiva de progrés. Gràcies. I és per aquesta raó que el pacte és possible més enllà de les persones concretes.

Gràcies, doncs, als grups municipals. Sobretot, perquè entenen que, des d’aquest moment, sóc l’Alcaldessa de tots. I al servei de tothom treballaré. Seré l’Alcaldessa de tots els barberencs, tal com fins ara he estat també la regidora de tothom. I això no és retòrica ni poesia. Neix de l’arrelada i profunda convicció personal i política de què el servei públic ha de ser liderat sense sectarismes.

Som un equip. Som una pinya. Els equips els encapçala algú. I és per a mi un honor ser l’escollida per fer d’Alcaldessa. Però els projectes els mouen els equips humans, no les individualitats. Això és el que fa possible que canviïn les persones i es mantinguin els projectes. Perquè la nostra no és una aventura personal, sinó un empeny col·lectiu. Avui marxa una persona molt valuosa. El projecte continua.

Confio en aquest govern i en l’equip humà de directius i treballadores i treballadors del nostre Ajuntament. Els conec bé, sé de la seva capacitat i disposició. La ciutat està en bones mans.

Y naturalmente, quiero hacer un agradecimiento muy especial al Alcalde José Antonio Robles. Por su servicio a la ciudad durante tantos años. Por su rectitud y su honestidad; por su amor a la ciudad, por el conocimiento de la misma y por su calidad humana. He tenido la oportunidad, como muchos, de trabajar con él, de aprender y enriquecerme. El ha sido, sólo él, mi maestro en esto de la política. El maestro de la autoridad tranquila. Personalmente, y me atrevo a decir que en nombre de la ciudad, gracias José Antonio por tu dedicación. Sólo espero estar a la altura de tu ejemplo, y ser digna de sucederte.

Vull reiterar el meu compromís i el de tot el govern amb el Programa d’Actuació Municipal i amb el Pacte de Govern. Un Pacte Ambiciós, que va acomplint-se amb fidelitat i eficàcia. Tots ho podem comprovar...

- en els nous equipaments educatius, esportius i culturals,
- en la promoció d’habitatges socials,
- en el recolzament al teixit social i ciutadà,
- en l’increment de les polítiques socials.

Aquestes realitzacions, i tantes més, tenen sentit perquè es fan en el marc d’un projecte de ciutat, del qual voldria explicitar-ne les línies fonamentals.

Una ciudad de las personas, cohesionada y solidaria, que tiene cuidado de sus necesidades.
Una ciudad donde se defiendan las libertades colectivas e individuales, la equidad de género, la cultura de la paz y la prevención y erradicación de cualquier tipo de violencia.
Una ciudad que ponga atención en aquellos sectores que, como los jóvenes, las mujeres, las personas mayores y la población recién llegada aspiran a una mayor participación e integración social y cultural.
Una ciudad que promueve la participación y el civismo.
Un Ayuntamiento cercano, amable y eficaz.
Un urbanismo acompañando y a favor de las personas, respetuoso con el entorno. Que haga del crecimiento una oportunidad y no un problema para la ciudad.
Una ciudad para trabajar y que genere riqueza y oportunidades para todos. Una ciudad moderna y avanzada.
Una ciudad con protagonismo y bien posicionada en el territorio y en Catalunya, que entiende la identidad y la pluralidad como fenómenos complementarios y enriquecedores.

Aquesta visió de la ciutat, compartida per tants, m’obliga i em compromet. No seré una alcaldessa de despatx. Si hi ha quelcom que he après, és que les petites coses, les petites angoixes i anhels, són tan importants o més que les grans obres. I per això cal escoltar molt, acompanyar, ser present al costat de tothom.

Treballar per una societat lliure, lluitar per la igualtat d’oportunitats, apostar per la solidaritat. I fer-ho de manera neta, col·lectiva i democràtica; sabent que els medis, quan es tracta dels afers públics, són tant importants com els fins.

L’única base ferma per a la meva feina ha estat i és aquesta: el profund convenciment de què les coses han de ser així i s’han de fer així. Són idees molt bàsiques: llibertat, fraternitat, justícia... i responsabilitat. Això significa per a mi el socialisme. I res més: a partir d’això, a treballar !! I la feina quotidiana, compartida, en les temes concrets que ens toca animar i impulsar.

Els temps canvien i la societat evoluciona, i cal adaptar els principis i valors de sempre a les noves circumstàncies. Som persones noves que tenim el deure moral d’actualitzar la idea de la política com a servei. Aquests canvis, i els que vindran, també representen en bona mesura una renovació generacional.

Cal que siguem capaços de recollir i perseverar en el llegat dels qui ens han precedit. L’honor de servir als meus conciutadans és doble: també és un orgull continuar la missió que tants anys ha liderat l’Alcalde Robles. Els que estimem la política, aquesta noble i discutida dedicació, sabem que ser regidor o alcalde és la tasca més gratificant, i alhora la que entranya més responsabilitat directa. Aquí, com enlloc, es pot comprovar l’eficàcia transformadora de les nostres decisions. Representa, també, una feina molt exigent, a l’estar sotmesa a la permanent i rigurosa vigilància dels ciutadans i la seva crítica.

Em comprometo a treballar en aquesta direcció. Des de la fidelitat a un projecte, i amb la mirada posada al davant. En els nous reptes i ambicions que la ciutat té plantejats; en el ventall d’infinites possibilitats de futur que Barberà ens ofereix. Amb la força que dóna el mestratge del passat, cal mirar cap endavant. Animo a tothom a deixar de mirar enrera, i a compartir aquest apassionant empeny.

La nostra ciutat està en un bon moment. Plena d’oportunitats. Barberà té futur, molt futur. I el sabrem assolir; depén del nostre entusiasme, de la nostra convicció. De què aprenguem a veure en cada repte, no un obstacle, sinó una nova oportunitat. Tinc la certesa que serà així.

En el meu interior, he demanat saviesa per a governar,
Discerniment per a jutjar,
Serenitat per administrar,
Coratge per decidir,
Esperit per a sentir-me unida a cada ciutadà.

Carregada d’energia i convicció, amb modèstia i vocació de servei, amb voluntat de ser l’Alcaldessa de tots els barberencs, amb un gran equip i un projecte sòlid, amb la mirada posada cap al davant, us ofereixo el meu treball i els millors anys de la meva vida per a intentar ser digne del maravellós repte que m’heu encomanat.


Gràcies.

L’Estatut de les persones

Uns diuen que estimen la nació; nosaltres estimem les persones de la nació. Amb aquesta contundència, el president Maragall ha al·ludit al rerefons que hi ha en l’actual debat sobre l’Estatut. Estan els que diuen que s’estimen la nació, sí, i per això s’anomenen “nacionalistes”. I tant se l’estimen, que afirmen amb èmfasi que no acceptaran un “Estatut a la baixa”. Amb missatges molt contundents i superficials, s’instal·len en una abstracció per amagar altres coses. Ja és ben curiós utilitzar aquests referents quan es discuteix la reforma d’una llei que és un instrument per organitzar-nos millor, sempre provisional, fruit del pacte i l’acord. Però si anem una mica més enllà, la perplexitat augmenta fins l’absurd. Com és possible estimar un concepte ideal i no estimar el contingut d’aquest concepte? Una nació no és més –ni menys!- que allò que els seus ciutadans creuen i volen que sigui. Per tant, existeix a les ments –i potser als cors- d’aquests ciutadans. En ella mateixa no és res, una nació. Ara bé, en relació amb allò que vol la gent que en forma part ho pot ser tot.

És meritori estimar-se un ideal, naturalment. Fins i tot, la condició humana es dignifica i s’enlaira per sobre de les misèries quan la ment i el cor són moguts pels ideals. Però cal donar un pas més... i no quedar-se en els núvols. Des d’ells, es veu amb claredat per on va el camí a seguir; però cal baixar, i tocar de peus a terra, per caminar. Dir que s’estima la idea, i prou, és amagar-se darrera les grans paraules per no afrontar la realitat. I l’única realitat que hi ha són les persones. Potser caldria començar, doncs, a estimar-se una mica les persones que formen la nació; perquè no hi ha cap altra manera honesta d’estimar-la.

En el debat públic, seria bo centrar l’allau de declaracions no en les essències, sinó en les realitats concretes i tangibles. En allò, per cert, que realment interessa la gent. Perquè els socialistes no hem impulsat la reforma de l’Estatut per satisfer un desig ideal. Ho hem fet perquè estem convençuts que la reforma, en el sentit d’una millora del nostre autogovern, és una acció necessària per tal d’assolir uns serveis públics (en la salut, l’educació, l’atenció a les persones amb dependència...) més eficients; un model econòmic més competitiu i unes infraestrutures òptimes; un marc laboral més estable i de qualitat. I, en general, la possibilitat d’assolir majors quotes de qualitat de vida i d’igualtat d’oportunitats per a tothom.

La proposta socialista de reforma estatutària intenta donar satisfacció als interessos i a les necessitats presents i de futur dels ciutadans de Catalunya. Sabíem que no seria fàcil. Però no esperàvem els pals a les rodes que, ara per ara, semblen voler impedir l’èxit de la reforma. Els interessos partidistes els porten a una espiral de demandes impossibles de satisfer, algunes pintoresques i d’altres directament inconstitucionals.

Aquesta actitud irresponsable sembla encobrir, sota les grans declaracions de principis, una voluntat decidida d’impedir que la reforma de l’Estatut arribi a bon port. Quan es proposen aspectes inconstitucionals com a condició imprescindible per a l’acord és que es vol que no hi hagi nou Estatut. Siguem realistes: ara per ara, no hi ha la majoria suficient per a canviar la Constitució –la posició del PP en aquest sentit és clara. Tanmateix, sí que hi hauria majoria per canviar l’Estatut, si realment estiguéssim tots a l’alçada de les circumstàncies. I en lloc d’embolicar la troca amb paraules grandiloqüents, estiméssim més les persones de la nació i una mica menys els interessos personals i partidistes.

Ana del Frago
Diputada al Parlament de Catalunya
Grup Socialistes-Ciutadans pel canvi