14 de juny 2006

Sí a l'Estatut de les persones

Aquest és l'article que, com a diputada del Parlament de Catalunya, he fet per explicar la importància de la consulta popular del proper diumenge 18 de juny i que està publicat en el Diari de Sabadell ahir dimarts dia 13 .

El 18 de juny es sotmetrà a consulta popular el nou Estatut per a Catalunya. Acomplint amb els requisits previstos per la Constitució, el 18 de juny culminarem un procés que, tot i les dificultats, hem estat capaços de fer arribar a bon port. Els ciutadans, tots, hi tindrem la darrera paraula. Ens hi juguem molt, en aquest referèndum. Molt més enllà de les legítimes propostes i estratègies dels partits que donem suport al nou Estatut, es tracta d’una qüestió ciutadana de primer ordre.Tots plegats hem de ser conseqüents i responsables. No s’entendria gens que després d’haver treballat tant i tant, en un camí que ha deixat tantes cicatrius, i en el qual tants han compromès els seus esforços, ara, en el moment de la veritat, no fóssim capaços d’estar a l’alçada de les circumstàncies.

Cal respectar, naturalment, el dret de tothom a decidir lliurement, segons el seu criteri, els seus interessos i les seves idees. Però estic convençuda que podem demanar a tothom que ho faci amb responsabilitat. Mirant més enllà, no deixant-se emportar per càlculs partidistes.

El nou Estatut és, indubtablement, un instrument potentíssim per avançar socialment. Dissenya un model de convivència fonamentat en les persones, els seus drets i la promoció de les seves oportunitats vitals. L’Estatut amplia els drets socials, laborals, ambientals, civils, lingüístics, polítics i administratius de les persones que viuen a Catalunya.

L’avenç en el reconeixement de la nostra singularitat nacional es posa al servei de la gent i les seves expectatives. L’Estatut aborda els problemes que més preocupen a la ciutadania, doncs dóna més competències a la Generalitat per treballar en els àmbits de l’ocupació, la seguretat, l’habitatge o la immigració, per exemple. El nou Estatut no és un fi en si mateix, sinó l’eina amb què Catalunya pot avançar socialment i aprofundir el seu sistema de benestar, augmentant així la justícia social.

L’Estatut, també, reconeix els ens locals com a entitats bàsiques de l’organització territorial de Catalunya i en garanteix l’autonomia. Els Ajuntaments veuen reconegudes i potenciades les seves competències. Entre d’altres, en matèria d’ordenació i gestió del territori, urbanisme, circulació i serveis de mobilitat i gestió del transport de viatgers, prestació de serveis d’atenció a les persones, dels serveis socials d’assistència primària i foment de les polítiques d’acollida d’immigrants.

Això és importantíssim, com bé sabem tots. Només des de la proximitat es pot garantir que els serveis públics s’adaptin amb eficàcia a les necessitats de les persones. Com més a prop del ciutadà estigui l’administració encarregada de solucionar problemes, millor. I aquestes proximitat i eficàcia són les exigències bàsiques per als que tenim responsabilitats de govern en els municipis. Ara tindrem, gràcies a l’Estatut de les persones, un recolzament més efectiu per a aprofundir en els nostres compromisos.

Per visió de país i per responsabilitat amb la gent ens cal, el 18 de juny, un SI contundent i entusiasta a l’Estatut. Perquè és l’eina bàsica que permetrà treballar per una Catalunya del benestar, basada en la cohesió social. Perquè és l’Estatut de les persones, de les dones i homes que, amb el treball, les il·lusions i els empenys, configurem el país real.