Hem començat un nou
any, el 2013, i res fa pensar que serà substancialment millor que el que acabem
de deixar. Som molts, però, els que ens neguem al fatalisme que no podem fer-hi
res. Sense caure en el parany de la resignació, cada cop hi ha més persones que
es neguitegen per la duresa de la crisi que patim i es revolten per canviar
quelcom amb els seus actes quotidians.
En èpoques convulses, com l’actual,
sorgeixen valors ciutadans que generen actituds de complicitat vers els altres.
Des del gran Recapte d’Aliments, amb la col·laboració d’entitats veïnals,
comerços, empreses i congregacions religioses, fins a la recollida de joguines
per entitats ciutadanes, a fi que cap infant es quedi sense regal de Reis, o el
suport col·lectiu a les persones que es troben en risc de perdre l’habitatge.
Cadascuna
d’aquestes accions, i moltes altres més d’anònimes, ajuden a sentir-nos vius,
són l’evidència que formem part d’una societat que no claudica enfront les
adversitats i que lluita per millorar l’entorn més immediat.
I en altres àmbits
també és així: empreses i treballadors que acorden mesures per no perdre llocs
de treball; ciutadans que acullen persones que no tenen recursos; famílies que
s’ajuden per disminuir despeses; veïnat que fa intercanvis de serveis amb un
model de Banc de Temps; entitats esportives i culturals que ofereixen serveis
de qualitat sense deixar de banda a ningú; i permeteu-me que també ho digui,
administracions que prioritzem les persones davant de tot, on tots els grups
municipals som capaços de parlar i arribar a acords que vagin en benefici de la
ciutat, i els treballadors municipals s’esforcen per aconseguir-ho.
Vull agrair a
tothom, ciutadans i ciutadanes, entitats i associacions, empresaris i
treballadors, comerços i indústries i a tots els regidors i regidores la seva
empenta per millorar la ciutat, el seu esforç personal perquè cada dia tingui
elements per no rendir-se, la seva tenacitat en la solidaritat vers els altres,
la seva valentia a l’hora de refusar les injustícies i el seu punt d’optimisme per encarar el
futur, malgrat les dificultats.
I davant d’aquests
elements que, més enllà dels problemes reals que patim també cal conèixer, com
a societat ens hauríem de plantejar si podem fer alguna cosa més per pal·liar
els efectes de la crisi, si podem ajudar altres persones més necessitades i si
podem aplicar els valors de justícia social, d’igualtat entre les persones, de
solidaritat amb els més febles i d’educació i respecte per a tothom.
Sé que avui dia res
no és senzill, que el problema més greu és no tenir feina i que la manca de
recursos econòmics implica greus dificultats per viure amb dignitat. Sé que les
previsions immediates no són gaire millors que la tossuda realitat que ens
envolta. Sé, i ho veig cada dia com tothom, que hi ha veïns i veïnes que s’ho
passen malament i no tenim la possibilitat de solucionar tots els problemes.
Però enfront
d’aquesta situació també cal tenir un bri de sensatesa i albirar que tenim
futur per endavant, que cal lluitar per fer-lo més humà; que cal esmerçar
l’ànima per aconseguir-ho al més aviat possible i que cal que ens en sortim
plegats, sense deixar ningú endarrere: tots i totes, joves i gent gran, homes i
dones, autòctons o immigrants.
Tinc confiança en
cadascuna de les persones de Barberà i en el conjunt de la societat. És
difícil, però estic convençuda que ens en sortirem. Gràcies a tothom per totes
les bones iniciatives que feu i que seguirem fent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada