La demanda de places públiques d’escola bressol és una constant a tots els municipis durant els darrers anys. Els pares i mares cada vegada consideren més necessari aquest servei, i els governants fem autèntics esforços per cobrir aquesta necessitat. Per això són especialment significatius anuncis com el que ha fet aquesta setmana la Generalitat de Catalunya, que aquest any 2006 invertirà 76 milions d’euros en la creació de noves places de llars d’infants, en col·laboració directa i estreta amb els ajuntaments –aquest any, el de Sabadell és un dels beneficiats, per cert.
D’aquesta manera, en només dos anys de legislatura ja estan molt ben encarrilades aquelles 30.000 places que s’havien promès i que ja reflectien els acords del Tinell. Res a veure, doncs, amb l’anunci que va fer l’any 1999 el llavors conseller d’Ensenyament, Francesc Xavier Hernández: va prometre davant el Parlament de Catalunya precisament 30.000 places, després va dir que no totes serien públiques i el resultat final és que encara les esperem. A la pràctica, va venir a dir als ajuntaments que eren lliures de crear-ne tantes com volguessin, sempre que fossin els mateixos consistoris els qui paguessin. Així, qualsevol!
Hem hagut d’esperar que Pasqual Maragall arribès al Govern per veure com la Generalitat ha treballat de manera efectiva per arribar a acords amb els ajuntaments i crear més escoles bressol, d’acord amb les necessitats de cada municipi. És d’aquesta manera com a Barberà del Vallès podrem millorar aquest servei, i complir amb les previsions del Programa Municipal d'Educació 2005-2006, que preveu, per exemple, la construcció de la nova llar d’infants al Parc Europa.
Aquest interès en matèria de llars d’infants demostrat pel Govern de Pasqual Maragall s’ha d’emmarcar en el conjunt de les millores que s’han impulsat i s’impulsaran en política educativa. Les escoles-bressol donaran cobertura als petits d’entre 0 i 3 anys, però això serviria de ben poc si no es fessin esforços també en la resta d’etapes de la vida escolar d’aquests alumnes. És per això que podríem parlar de les 2.200 noves places de professorat que s’han creat, els 63 nous col·legis que s’estan fent, les ampliacions de gairebé 100 centres més, l’eliminació de 112 barracons d’aquells que CiU havia mantingut durant dècades i a sobre tenia la barra de dir que era una qüestió cojuntural, i que no s’hi podia fer res.
En definitiva: els avenços de l’actual Govern són la prova que hi havia prou diners per fer més llars d’infants, per fer més escoles, per contractar més professors, per eliminar barracons... Era, per tant, qüestió de prioritats. I és evident que el govern de CiU en tenia d’altres, se suposa que prou respectables, però que en tot cas no tenien una connexió tan directa amb les necessitats de la ciutadania. Aquesta és la diferència entre un govern d’esquerres i un de dretes, per molt que alguns –dretans, sempre- s’entestin a negar-ho.
Aquest article el vaig escriure a primers de març i el van publicar el divendres 17 de març en el Diari de Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada