L’accés a l’habitatge és un dret de
ciutadania, reconegut per la Constitució i l’Estatut. A més, representa una de
les bases imprescindibles per a què cadascú desenvolupi el propi projecte vital (que és, al cap i a la fi, en el que consisteix la llibertat des de la que podem ser dignes).
Més enllà de les competències municipals,
estem compromesos en col·laborar amb tot el que hom pugui en aquesta matèria.
És prova d’això, per exemple, la promoció de lloguers en pisos de protecció oficial, com els cinc dels
quals vam lliurar les claus la setmana passada (al barri del Parc Europa).
L’Oficina Municipal d’Habitatge va ser creada per a
afavorir el dret a accedir a una vivenda digna. Disposa d’un ample catàleg de
serveis, des de la informació sobre la normativa del sector fins la gestió d’ajudes.
L’Oficina s’ha anat adaptant a les noves circumstàncies, i ha incrementat el
seu paper en la mediació hipotecària i en lloguers. Des que vam signar el
conveni amb Càritas, per exemple, ja s’han atès 18 famílies en el marc d'aquest acord.

Ara fa pocs dies vaig tenir ocasió de formar part d’una
delegació catalana d’alcaldes i alcaldesses que van adherir-se a una declaració del PSOE per frenar els desnonaments. A la reunió vam lamentar que el Govern
del PP no hagi treballat sincerament per trobar una solució al drama dels
desnonaments, i només hagi aprovat “un pedaç”. De fet, la declaració rebutja el
Real Decreto aprovat pel Govern perquè “no soluciona el problema en la seva
dimensió real, ja que queden excloses de les mesures milers de famílies que
seguiran patint igual que ara la seva dramàtica situació”.
Cal actuar amb contundència per a assegurar el
dret a l’habitatge, i per això amb la tasca que des de la ciutat fem no n’hi ha
prou. Per una banda, cal reformar en profunditat la Ley Hipotecaria; per altra,
el mal anomenat “Banc dolent” hauria de ser un Banc social; s’han d’impulsar
els lloguers socials i idear formes innovadores per a garantir el dret a la
vivenda.
En el darrer Ple ordinari, el consistori va
aprovar una moció que reclama el dret a la vivenda per a tothom i la prevenció
dels desnonaments. Va ser aprovada per tots els grups municipals (excepte un que es va
abstenir), i aquest consens al voltant d'un tema tan sensible ens assenyala que davant els problemes reals de la gent som capaços de posar-nos d'acord i establir les necessàries complicitats. Amb aquesta finalitat, i en aquests temps convulsos més que mai, treballem per Barberà.