un Nadal per a tothom

M'obstino a creure

que els déus són benèvols;

que els meus dies no són presoners

dins les cel·les obscures del temps;

que en algun lloc, tangible o  intangible,

hi respirem respostes:

que els meus paisatges estimats

seran amb mi onsevulla que vagi.

M'obstino a creure 

que l'amor deixa un rastre benigne;

que no és estèril cap dolor;

que la vida no es marceix perquè si.

M'obstino a creure

que els déus són benèvols.

Pilar Cabot

Doncs si, m'obstino a creure que malgrat les dificultats ens en sortirem. Si som capaços de construir COMUNITAT amb les nostres actituds. Els valors de Pau i Justícia sempre han d'estar presents...en els petits gestos de cada dia amb els que, junts, fem de Barberà una ciutat per viure i conviure. 

Celebrem junts aquestes festes, aquest Nadal que ha de ser per a tothom! 

l'Habitatge, dret de ciutadania

L’accés a l’habitatge és un dret de ciutadania, reconegut per la Constitució i l’Estatut. A més, representa una de les bases imprescindibles per a què cadascú desenvolupi el propi projecte vital (que és, al cap i a la fi, en el que consisteix la llibertat des de la que podem ser dignes).

Més enllà de les competències municipals, estem compromesos en col·laborar amb tot el que hom pugui en aquesta matèria. És prova d’això, per exemple, la promoció de lloguers en  pisos de protecció oficial, com els cinc dels quals vam lliurar les claus la setmana passada (al barri del Parc Europa).

L’Oficina Municipal d’Habitatge va ser creada per a afavorir el dret a accedir a una vivenda digna. Disposa d’un ample catàleg de serveis, des de la informació sobre la normativa del sector fins la gestió d’ajudes. L’Oficina s’ha anat adaptant a les noves circumstàncies, i ha incrementat el seu paper en la mediació hipotecària i en lloguers. Des que vam signar el conveni amb Càritas, per exemple, ja s’han atès 18 famílies en el marc d'aquest acord.

Ara fa pocs dies vaig tenir ocasió de formar part d’una delegació catalana d’alcaldes i alcaldesses que van adherir-se a una declaració del PSOE per frenar els desnonaments. A la reunió vam lamentar que el Govern del PP no hagi treballat sincerament per trobar una solució al drama dels desnonaments, i només hagi aprovat “un pedaç”. De fet, la declaració rebutja el Real Decreto aprovat pel Govern perquè “no soluciona el problema en la seva dimensió real, ja que queden excloses de les mesures milers de famílies que seguiran patint igual que ara la seva dramàtica situació”.

Cal actuar amb contundència per a assegurar el dret a l’habitatge, i per això amb la tasca que des de la ciutat fem no n’hi ha prou. Per una banda, cal reformar en profunditat la Ley Hipotecaria; per altra, el mal anomenat “Banc dolent” hauria de ser un Banc social; s’han d’impulsar els lloguers socials i idear formes innovadores per a garantir el dret a la vivenda.

En el darrer Ple ordinari, el consistori va aprovar una moció que reclama el dret a la vivenda per a tothom i la prevenció dels desnonaments. Va ser aprovada per tots els grups municipals (excepte un que es va abstenir), i aquest consens al voltant d'un tema tan sensible ens assenyala que davant els problemes reals de la gent som capaços de posar-nos d'acord i establir les necessàries complicitats. Amb aquesta finalitat, i en aquests temps convulsos més que mai, treballem per Barberà.

Per avançar sense trencadisses

 

Avui hem escollit el nostre candidat a la Presidència de la Generalitat, en Pere Navarro. Ho hem fet al Consell Nacional, perquè l'avançament electoral ha impedit (per manca material de temps) que en aquesta ocasió ho féssim amb la metodologia aprovada pel partit en el darrer Congrés -les primàries obertes, "a la francesa". 

Perquè adelantar les eleccions? Perquè s'han de celebrar eleccions quan el partit del govern té suports suficients al Parlament i la legislatura no ha arribat encara a la meitat?. Ens sembla que el motiu és ben clar: Artur Mas vol amagar el seu fracàs com a governant i, a més, vol convertir aquestes eleccions en un plebiscit sobre la independència. Una fugida cap endavant amb què emmascarar el seu fracàs amb els sentiments nacionals que ens haurien d'unir a tots -i no ser un motiu de tensió i confrontació.

Estem davant d’un fracàs sense pal·liatius, d'un país amb menys recursos de tota mena, i amb més pobresa, més atur i més desigualtats. Catalunya està pitjor avui que fa dos anys. Molt pitjor.

• Hi ha més persones aturades: 250 aturats nous cada dia.

• Hi ha més pobresa i desigualtats: 100.000 llars catalanes sense cap ingrés, un 30% més que l’any passat.

• S’han destruït 151.949 empreses en divuit mesos.

• Els serveis públics s’han retallat, tenen avui menys qualitat i alguns han deixat de ser gratuïts.

• Enguany les escoles han començat el curs amb més alumnes i molts menys mestres.

• Les llistes d’espera per intervencions quirúrgiques han augmentat en un 42% en un sol any.

• El desplegament de l’Estatut ha estat pràcticament nul i s’han disparat els incompliments de tota mena per part del govern del PP, soci preferent de CiU a Catalunya, com CiU ho a estat del PP a Madrid.

Curiosament, CiU i PP, que s’han posat d’acord en gairebé tot, no han fet cap esforç per reduir el malestar creixent sobre les relacions entre Catalunya i Espanya. Han fet el contrari. Sembla com si els interessés més, a tots dos, treure profit polític del problema que trobar-hi cap solució. 

Els comptes de la Generalitat estan, de fet, intervinguts per l’Estat, en les condicions de dependència política assenyalades per la Llei d’Estabilitat pressupostària del PP votada per CiU. Ens estem allunyant del model social del països més avançats d’Europa, amb una política de retallades que afecta els sectors més febles de la societat i amb una política fiscal que només beneficia els poderosos.

I, a més, no tan sols no s’ha aclarit el cas Palau sinó que hi ha encara més dades que involucren Convergència en un possible finançament irregular, i han sorgit nous afers per investigar com el de les adjudicacions de les ITVs.

Els socialistes ens neguem a dividir el país entre els que van anar a la manifestació del dia 11 i els que no. Tampoc no podem acceptar la bipolarització entre els que volen la independència i els que volen que res no canviï. Nosaltres proposem un camí millor, una tercera via.

Nosaltres volem avançar sense trencar. Nosaltres no volem la independència. No volem l’immobilisme. Ni encara menys la marxa enrere. Volem una Catalunya lliure en una Espanya i una Europa federals. Volem impulsar al màxim l’autogovern, un pacte fiscal federal i el definitiu reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat. Volem una xarxa de sobiranies compartides en el marc europeu com a millor forma per gestionar les interdependències creixents de l’economia global. 

Aquest ja era el programa del President Maragall, que ja ha donat alguns resultats: l'Estatut del 2006 n'és la prova.

Avui, davant el Consell Nacional, en Pere Navarro ha deixat clar perquè hem d'evitar que Artur Mas torni a ser elegit president. Per un parell de motius:

- Primera raó, perquè ja ha anunciat que no pensa respectar la llei. ¿Com podem confiar la més alta responsabilitat de govern a una persona que diu que no complirà la llei, que se situa per sobre de la llei? Un país sense llei no és un país, no volem pel nostre país la incertesa i la inseguretat que s’instauren quan les lleis no es respecten.

- I la segona raó té a veure amb la injustícia. A la Catalunya del president Mas una persona que té una herència de 3 milions d’euros paga menys impostos que el que li costa a una família enviar un nano a l’escola amb un tupperware amb el dinar. No és just. No només ens indigna, sinó que ens comprometem a que això no passi.

Comencem a treballar de cara a les eleccions més difícils i més transcendentals de la nostra història recent. Convençuts dels nostres valors i principis. Amb humilitat, sí... però amb ambició!

Diada Nacional

L’11 de setembre, per a nosaltres, significa l’expressió pública i compromesa de la pertinença al nostre país, Catalunya.

Recordem i celebrem que som una nació, amb trets distintius: la llengua, la cultura, les tradicions, les nostres institucions… que són patrimoni de tots.

Les dificultats dels temps en què vivim ens obliga a fer renovats esforços. En primer lloc, a fer un exercici d’humilitat col·lectiva per reconèixer els errors que ens han portat fins aquí. Però sobretot, a ser valents i agosarats per impulsar les decisions que han de permetre garantir el nostre benestar i els serveis públics, la recuperació econòmica i la creació dels necessaris llocs de treball que fan falta a tantes persones, a tants catalans.

Les nostres vides tenen lloc als carrers i places de les nostres viles, pobles i ciutats; a les escoles, els comerços, els tallers i fàbriques; als centres de salut, als equipaments cívics, culturals i esportius.

És des dels municipis, és des de Barberà també, que construïm, dia a dia i amb el concurs de tothom, aquesta realitat compartida que és Catalunya. Ho fem treballant pel bé comú.

Als municipis s’hi fonamenta la cohesió social i la unitat civil de Catalunya. Per perseverar en aquesta orientació del servei públic al món local, són necessaris recursos estables i suficients.  

És per això que, amb motiu de la Diada, volem posar en valor que la nació la fem entre tots, poble a poble, ciutat a ciutat. La prosperitat de Catalunya passa necessàriament per la solidesa de les ciutats.

Volem un país, just socialment, sostenible econòmicament i fort institucionalment.

No hi ha una sola manera de servir al país, és clar.  Però sí un sol objectiu que a tots ens aplega: millorar la vida dels catalans, fer Catalunya gran i pròspera. Aquesta és la unitat que ens compromet.

Visca Barberà !     Visca Catalunya !

Dialoguem per Barberà

Dilluns 11 de juny va fer just un any que iniciàvem l’actual mandat municipal (2011-2015). Començava una nova etapa, en un context difícil. Renovàvem el nostre compromís amb  Barberà, i de nou assumíem la responsabilitat d’encapçalar el govern de la ciutat –perquè així ho van voler, de nou, la majoria dels ciutadans.

Amb motiu de l’aniversari, hem inaugurat a l’Agrupació un cicle de trobades que farem amb caràcter periòdic. L’objectiu és ben simple: obrir de bat a bat les portes de la nostra organització a tots els veïns, per tal de reflexionar plegats. Per debatre, preguntar i proposar. En definitiva, per compartir aquells aspectes nuclears en la nostra vida en comú a Barberà.

Naturalment, ens hem de centrar en aquells elements en els quals tenim incidència i que responen a una visió de progrés de la nostra ciutat –compartida, n’estic segura, per la majoria dels barberencs.

 

Hem volgut que fos el dia 11, just quan fa un any de l’inici del mandat, el dia per començar els DIÀLEGS PER BARBERÀ. El sentit de responsabilitat del nostre partit vers la ciutat, la tasca de govern entesa com servei públic, la convicció profunda de ser un instrument útil en tot moment i sobretot en moments difícils, ens va dur a proposar que la 1ª trobada fos a l’entorn de la valoració d’aquest primer any de mandat municipal.

En el diàleg vam tenir oportunitat d’escoltar, d’explicar, d’admetre suggeriments, de compartir propostes de futur... Interpel·lant-nos uns i altres, amb la mà estesa. Enriquint junts el programa d’actuació del nostre grup municipal (nucli de l’equip de govern). I fent-ho...

des de la responsabilitat i la humilitat,

la tolerància i el respecte,

la denúncia, la crítica i l’autocrítica,

l’esforç diari, la honestedat i el compromís...

Des de la utopia i la praxi realista.

De professió, Mestra

Avui és un dia especial per a refermar, més que mai, el nostre compromís amb l'Educació. No només són paraules; és una actitud vital a favor dels valors humanístics que l'Educació ha de trasmetre i, sobretot, ha de vivenciar. És, també, una orientació decidida i clara en la nostra responsabilitat de govern a Barberà.

Volem, des de fa temps, que Barberà es consolidi com una ciutat volcada en l’educació en sentit ample: cultural, social, esportiu... Sempre hem posat molt èmfasi en què el més important que tenim és la nostra gent, el capital humà. Les persones.

Les persones són la nostra gran riquesa. Treballem per posar l’educació en l’espai central de la nostra estratègia de futur per a Barberà. La transmissió de valors i de coneixements és un eix clau en la definició de la nostra ciutat. I això vol dir que l’educació és responsabilitat de tots –i això és el que sempre hem volgut dir amb el lema “Barberà, ciutat educadora”.

La nostra ha de ser la ciutat de l’educació i la creativitat. Volem la Barberà educadora, des de les places i l’espai públic fins al Mercat; des dels centres cívics a les escoles, des de les famílies a la cultura. És aquest el projecte per Barberà que estem construint junts.

La base, naturalment, està en els mestres i en l'escola: ha de garantir la igualtat d'oportunitats, ha de ser llavor de llibertat -que fa possible que cadascú construeixi el seu projecte vital. Retrocedir en aquest camp és retrocedir com a societat i perdre el tren del progrés. No ens hopodem permetre, no ho podem tolerar.

L’educació, al servei de la cohesió social

La nostra ciutat disposa de sis escoles bressol municipals. En proporció, més que en la majoria de municipis de Catalunya. Aquesta opció dels governs de progrés de Barberà per l’educació de 0 a 3 anys, ara ens exigeix un nou esforç.

Des del grup de govern hem apostat molt en la creació de places públiques de llars d'infants a la ciutat. Hem aconseguit que donin cobertura a més d'un 30% de la població 0-3 anys, amb les 315 places de les sis llars d'infants municipals.

Per nosaltres, el model d'atenció educativa dels infants de 0-3 anys, tot i parlant d'un servei no obligatori, respon a un suport a les familíes i a les possibilitats de conciliació laboral i familiar, que, sens dubte,  contribueix a la igualtat d'oportunitats i a la cohesió social.

El suport de la Generalitat és imprescindible per a garantir la continuïtat d’un servei d’escoles bressol de qualitat, sostenible i socialment equilibrat. Les darreres xifres de cofinançament anunciades (en aquests últims dos cursos ha baixat del 30% al 24%) resten molt lluny del cost real de les llars d’infants  i  incideixen plenament en la viabilitat de la prestació d’aquest servei públic.

Tal i com vam informar per carta a totes les famílies amb infants de 0-3 anys, abans de l'inici del procés de preinscripció el 7 de maig, l'Ajuntament ha estat treballant en una fórmula de gestió que garanteixi continuar oferint un servei de llars d'infants de qualitat, sostenible i socialment equilibrat, i que gravi el menys possible sobre les famílies, les importants reduccions en les aportacions de la Generalitat.

És per això que proposem un sistema de tarifació social, segons el qual les famílies pagaran el preu d'assistència a la llar no en funció del cost, sinó en funció dels ingressos econòmics de la família; les famílies amb més ingressos pagaran més i les que tinguin menys ingressos pagaran menys.

Ens caldrà, en aquesta nova etapa que s’obre per al servei públic de les llars d’infants municipals, el consens ciutadà necessari per a garantir-ne l’èxit. De la sostenibilitat del model en depèn la seva viabilitat futura, que per nosaltres és essencial per a mantenir una Barberà socialment cohesionada. 

Més associacionisme = Més Barberà

L'associacionisme és un dels "actius" més importants de Barberà; i encara ho ha de ser més. En les circumstàncies actuals, només amb el compromís de tothom sortirem endavant. Continuem treballant per a què Barberà, comunitat viva i dinàmica, no deixi de ser:

• una ciutat que genera oportunitats i benestar per a tothom

• una ciutat socialment cohesionada i solidària, que té cura de les necessitats de totes les persones

• una ciutat que promou la participació de tothom i el civisme

La participació ciutadana és un dels eixos principals de la nostra feina. No entenem la ciutat si no és comptant amb tothom; per això continuem promovent-la i facilitant-la.  

En aquest esforç trobem complicitats en totes les entitats barberenques: culturals, esportives, de salut, solidàries... i veïnals. L'associacionisme veïnal, ara més que mai, és imprescindible per a mantenir la cohesió social i la dimensió comunitària als barris, l'àmbit més proper de participació i pertinença.

Aquest cap de setmana, com en tantes d'altres ocasions, hem tingut una ocasió privilegiada per a constatar-ho, compartint amb l'Associació de Can Gorgs II la Festa de la Primavera. Gràcies a l'esforç voluntari de moltes persones, que han posat la seva empenta al servei de la convivència i la cohesió social. Aquesta és la ciutat que volem.  

Política de Reactivació Econòmica

La principal política per sortir de la crisi, sens dubte, és tornar a créixer i generar ocupació.

El marc actual ens obliga a l’ajust pressupostari en virtut dels pactes de l’euro, però els ajustos, sense una aposta de reactivació, únicament ens contrauran encara més.

Reactivar és:

- Apostar per la competitivitat i l’ocupació, on els agents polítics i socials trobin mesures d’estímul econòmic i de creació d’ocupació

- Apostar per la internacionalització i la innovació com a vectors claus del creixement del nostre teixit empresarial, especialment les PIMES.

- Apostar per la sostenibilitat, sabedors que de la crisi hem de sortir amb un model de creixement diferent.

- Apostar pel desenvolupament econòmic amb equilibri territorial com a factor de cohesió social.

- Abordar com a eixos claus les infrastructures de comunicacions, les Universitats, la Recerca, l’Economia del Coneixement, els Parcs Científics i Tecnològics i el sòl industrial.

Cal ser, també, crítics i autocrítics, i en aquests moments se’ns fa difícil entreveure els camins per transitar vers un horitzó, que sent auster no ho centri tot en els retalls de la despesa. La crisi econòmica ens obliga a garantir una distribució equitativa dels esforços.

És per això que alguns instruments al servei de tots, que facilitin la reactivació econòmica, poden ser:

. una Reforma Fiscal que abordi seriosament la progressivitat , convertint en realitat la màxima de que qui més té més aporta i la lluita decidida contra el frau,

. una Reforma Financera que faciliti el crèdit a la producció i al consum,

. una Reforma Laboral que serveixi per estimular la contractació, amb consens social, sense desequilibrar els drets de tants,

. i finalment una Política d’Inversió Pública que atengui, ara més que mai, a aquells projectes prioritaris que facilitaran la reactivació econòmica. Com ho és al nostre territori el Corredor Mediterrani.

Continuarem treballant, des de la missió de les Administracions Locals, i malgrat els límits que tenim, per millorar el dinamisme econòmic local. I ho continuarem fent amb polítiques públiques de suport, amb la unificació d’esforços dels diferents agents econòmics i socials per tal de cercar l’estabilitat, la solidesa i l’ambició per un futur millor.

Un nou impuls a l'Agrupació

Dimecres passat, l'Assemblea de l'Agrupació socialista de Barberà va escollir nova Comissió Executiva i em va donar la confiança per a continuar liderant el projecte que compartim. Ara més que mai, cal assegurar la fortalesa de la nostra organització per a poder servir més i millor a les persones de Barberà. Una organització que només té sentit si la posem al servei de la ciutat, del seu progrés i de la millora de les oportunitats per a tothom.

Superarem les dificultats, sí que ho farem! Caldrà mantenir-nos units i ser fidels als nostres principis; i, sobretot, caldrà posar-nos radicalment al costat de les persones, de les seves inquietuds i anhels. Més Barberà!